tag:blogger.com,1999:blog-3069931061021421202024-03-06T01:31:31.208+00:00homo viator. De rebus diversisEn aquest espai J.J. Rovira publica articles de filosofia ocasional, de literatura, i reflexions de caire humanístic.J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.comBlogger43125tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-56755273218447082992019-02-18T21:37:00.004+00:002019-02-18T21:38:10.004+00:00La ventana del hambre<div class="page" title="Page 1">
<div class="section" style="background-color: white;">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Van conmigo, en el viaje de vivir, tus ojos asomados a la ventana del hambre.<br />Canta el jilguero enjaulado, y tú no dices nada; guardas silencio, esperando el tren de la justicia, las barcazas inseguras y los barcos que te rescaten de las fauces marinas dispuestas a tragarte. Algunos, de corbata de seda, clientes de la manicura y del coiffeur quisquilloso y pulido, esquivan tu mirada, mientras te conviertes en un número más en la lista de los náufragos.<br />Hace años, me encontré tu mirada en un periódico ahora ya amarillento -todo es sumiso al tiempo-. Ahí estás, en la mesita de noche, para que no duerma la conciencia mientras duerme el cuerpo. Tu mirada, como una barrena en el silencio, en lo profundo y débil, como la flor marchita. He colgado en el balcón cortas (cortadas) cañas de bambú, que generan música vegetal cuando sopla el viento, el mismo viento que levanta gigantescas olas en el mar.<br />El hombre ha llegado a la Luna... Pero no ha llegado a la Tierra... de la pobreza, de la miseria, de la injusticia... Lamentable olvido o cobardía.<br />El mundo es una taza de café. En el fondo se posa la moltura, exprimida ya y olvidada. Tendríamos que organizar "la revolución del café". Que los finos labios recibieran la molestia del poso triturado cuya existencia ya habían olvidado. En estos temas la pureza siempre es superficial y se confunde con el olvido.<br />Se burla Maquiavelo de nuestras soñadas revoluciones del café. Se burla Maquiavelo del dolor del pueblo mancillado por el corazón pétreo del Príncipe. De ese maestro ha aprendido el Ministro el principio básico: </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">Gli Stati sono Gli Stati. I Privati fanno altro.</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">El Ministro abunda en siniestros discursos faltos de humanidad y de conciencia dubitable. Lleva un fasces, un hacecillo de varas con las que pretende golpear a los </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">privati </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">que se atrevan a ayudar a quien necesite ayuda.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-weight: 700;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-weight: 700;">Tener y ser</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">El Estado tiene dinero, armas, leyes, poder de decisión, voceros en las tertulias radiofónicas o televisadas. Toda una magnífica estrategia donde se refugian ministros y parásitos cortesanos. El Estado es, al fin, la Corte formada por los dueños del comercio y, consecuentemente, del dinero global.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Frente a este arsenal diverso y completo poco pueden hacer </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">i privati.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">¿O pueden hacer mucho?<br />En la zona fronteriza de los Alpes Marítimos, entre Italia y Francia, se producen intentos continuos de emigrantes que quieren llegar al corazón de Europa. Tienen que realizar una auténtica odisea; real, no literaria. Primero hay que enfrentarse al mar frecuentemente embravecido. Algunos perecen ahogados. Los que sobreviven alcanzan algún lugar de la costa italiana, donde son recibidos diversamente, según el talante de "las autoridades". Muchos de ellos escaparon a las torturas y vejaciones frecuentes en territorio libio. Ahora tienen que iniciar una marcha dura e </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">insegura. Si alcanzan la ciudad italiana de Ventimiglia, punto clave en territorio fronterizo con Francia, toman muchas veces la decisión de intentar superar la frontera. En invierno las nevadas son abundantes y frecuentes, tozudas en cubrir una y otra vez la nieve hollada por esos fugitivos esperanzados, a pesar de una batería de leyes contra la entrada de ellos en uno u otro Estado. Más tozudos que la nieve, ellos siguen caminando. A veces consiguen encender fuego en una covacha perdida. Perdida no para todos. A veces algún habitante de los pueblecitos situados en el valle de la Roya, les hace de guía. París queda muy lejos.</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="page" title="Page 2">
<div class="section" style="background-color: white;">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-weight: 700;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-weight: 700;">Contradicción</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">El desarrollo del proceso político que sobrevive varios siglos en los avatares de las Galias llega a expresarse en la trilogía que sale vencedora finalmente en 1946, al ser aceptada como fundamento de la legalidad que ha de regir la República: libertad, igualdad, fraternidad.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">¿Se le puede negar cobijo a un hermano que huye de la guerra, del hambre, de la esclavitud? ¿Qué significan la libertad y la igualdad si no vivimos en la fraternidad?<br />Es tan obvia la relación y convivencia de los tres términos, que las instancias más altas de la jurisdicción francesa tuvieron que admitir que había que aceptar la fraternidad como criterio regulador del resto de leyes.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-weight: 700;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-weight: 700;">Más allá de las fronteras</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Desde la desembocadura del Ebro hasta las cercanías del mar Báltico hay un buen trecho. Yo era joven; me gustaba viajar para descubrir.<br />Llegué a Wolfenbüthel con la intención de visitar la Herzog August Bibliothek. Encontré una pensión limpia y agradable. Dormí intensamente. Al día siguiente fui a proveer de gasolina en una estación pequeña regentada por una señora. Cuando terminó de llenar el depósito, se dirigió a mí con cara seria y me dijo: </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">Achtung! Bomben! </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">(¡Atención! ¡Bombas!). Quedé sorprendido y con la cara interrogante. Ella repitió la advertencia, y me indicó un paraje cercano donde se veía un largo trecho de la frontera interalemana.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Le di las gracias y me dirigí a la frontera. Quedé impresionado. Desde algunos miradores de madera los abuelos daban explicaciones a los nietos sobre el villorrio situado en la ladera de una colina, en la "otra Alemania", y los familiares que allí vivían sin poder encontrarse porque lo impedía aquella terrible frontera.<br />Me acerqué a pie hasta la primera valla, alta, infranqueable. En el territorio de la DDR, república democrática alemana -la Alemania comunista- las medidas de control eran terribles. Después de la valla había un ancho espacio de tierra batida y un foso profundo; más allá, una pista de tierra por donde transitaban continuamente coches militares con soldados armados que tenían órdenes de disparar a matar contra los posibles fugitivos (el famoso </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">Schiessbefehl</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">). Enfrente mismo de</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div class="page" title="Page 3">
<div class="section" style="background-color: white;">
<div class="layoutArea">
<div class="column">
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">donde yo estaba, había una torre de cemento, de 11 metros de altura, rematada en una estancia, puesto de vigilancia de soldados armados. Todo completado con vallas, minas antipersona, perros adiestrados... En la cercanía del drama, comprendí la gravedad del aviso: </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">Achtung, Bomben!</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Esa frontera, así estructurada, iba desde el Báltico hasta Checoslovaquia. Sobrepasaba los 1.300 km de longitud. Me vino a la mente, ante tal aberración, la vanagloria de los Estados, la expresión imponente y vacía de Salvini: </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">gli Stati sono gli Stati.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Esa vaciedad moral y humanista que indican esas palabras repetidas son más de temer hoy de lo que fueron los kilómetros de la frontera interalemana. Los informes sobre las víctimas mortales del</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">Schiessbefehl </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">hablan de algo más de doscientas (otros las fijan en ciento cuarenta). El aviso que debiera estar visible en algunas zonas de la costa es: </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt; font-style: oblique;">Achtung! Das Mittelmeer! ¡</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Atención! ¡Mar Mediterráneo! Se contabilizan entre treinta y cuarenta mil ahogados en las numerosas travesías. Hay que tener en cuenta, además, muchas víctimas anónimas que nunca han sido consignadas en inventario alguno de náufragos. Tratándose siempre de millares, es difícil de dar números concretos, teniendo en cuenta muchos náufragos anónimos.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Aparte de su inoperancia, parece que los Estados -al menos, algunos Estados- no pueden tolerar que grupos sociales, más allá de las estructuras políticas oficiales, decidan actuaciones de salvamento, movidas por el hálito de una conciencia viva.<br />La conciencia viva es más resistente que las Instituciones. Los miembros de las organizaciones no gubernamentales actúan y exponen su vida para salvar la vida de los miserables de la Tierra. Salvini y otros de su talante todavía creen que su partido en su Estado es la única organización capaz de dominar la masa social y de dar la solución a los problemas que se generan (o que ellos mismos generan en sus luchas de policastros.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Y no es así. La cercanía del poder político transformado en servicio social la ejercen las "oeneges" y las alcaldías que viven donde vive la gente; por ejemplo en los pueblecitos del valle de la Roya, en los Alpes marítimos. Los alcaldes, el pueblo y hasta la parroquia, tratan de verdad a los fugitivos de verdad. Los de las élites políticas viven donde no vive la gente de verdad. En sus despachos la gente de verdad es sustituida por estadísticas, previsiones electorales... Todo representado por esquemas y números en las pantallas de las computadoras.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Los políticos de la cercanía, de la proximidad, de la convivencia y los altruistas de las ONGs son los que volverán a abrir las puertas de la esperanza a los que esperan y desesperan por tener una vida digna.</span></div>
</div>
</div>
</div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-91823056786152434972019-01-13T20:55:00.000+00:002019-01-13T20:56:15.729+00:00I bambini<span style="font-family: helvetica; font-size: 14.5pt;">L’avantatge de dinar en restaurants populars és que pots captar la vida real del poble real. També es pot considerar un desavantatge haver de sentir amb una veu gruixuda i tonant, com vinguda de serralades olímpiques, les petites biografies d'alguns comensals. En tot cas perceps les paraules vives, amb els seus colors i la seua música. </span><br />
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">Per a mi -i imagino que per a tots els qui han viscut uns anys a Itàlia- resulta molt agradable poder escoltar alguns turistes vinguts de la llarga i estreta península. A la tauleta del costat estan dinant un matrimoni de parla musical, a saltironets la d’ella, i amorfa la d’ell, i amorf tot ell.</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">Permesso... Ma come, siedi con noi... </span></i><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">No he pogut passar sense fer conversa. Els pregunto qui és Matteo Salvini. Em contesten a duo que un ministre i vicepresident d’Itàlia, que es distingeix per limitar l’entrada a Itàlia de milers de migrants que hi han fet cap en quantitats descomunals durant els darrers anys. <i>Certo, ma cosa ne pensate? </i></span><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">Puc comprovar com n’és d'efectiva la substitució del discurs personal per l’argumentari oficial dels partits polítics, que agafa pes a base de repetir-lo i mostrar-lo a la pantalla. El marit amorf sembla que vinga d’aprovar un examen de política. La dona, de cabell ros i ulls de pardal teuladí, repeteix el discurs ministerial, però amb personalitat pròpia, cum mica salis. </span><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">No serà tan fàcil d’enganyar com el seu home quan Salvini cita el Papa que ha dit, segons ell, que existeix també el dret de no-emigrar. Ella sap que conviuen dos Papes actualment a Roma. El Papa Francesc no ha dit això, i, si ho ha dit el Papa Benet, té tota la raó: tothom té el dret a poder viure i morir en la terra màtria, sense haver de fugir. </span><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">En una frase de xuleria estatalista, el ministre diu: <i>gli Stati sono gli Stati. I privati fanno altro. </i>Hem d'acabar la xarrada. Em dirigeixo a la dona: <i>e, i bambini? </i>Ah, no! Els xiquets han de ser rescatats. I, si no ho fan gli Stati, ho farem i privati. Arrivederci! </span><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">Giusi Nicolini, valenta alcaldessa de Lampedusa, citava les paraules d'un pare que preferia posar el seu fill en una barcassa destarotada, isolada en perill al mig del mar, abans que deixar-lo en terra africana, perquè pensava que era més segura la mar que les ciutats líbies. Era la manera desesperada de posar en mans de l’atzar aquell que hauria d’estar en braços de la mare. Fa uns dies llegia unes paraules de HEIDEGGER que feien notar el poder de l’inútil. Allò que és útil, i, per tant, econòmicament valuós, és desitjat per molts, mentre que l’inútil demostra el seu poder en el fet que els caça-tresors el deixen tranquil, perdut, oblidat. Quelcom de semblant passa amb <i>i bambini </i>encauats en el ventre fosc del vaixell. No tenen força, ni poder, ni capacitat de violència. Només tenen el silenci del terror i una mirada profunda. I també són els que, silenciosos i esmaperduts encaminen el cor dels salvinis cap a un encontre de pau i misericòrdia, més enllà de les baralles polítiques. </span><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;"><br /></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">Conditio naturalis </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; line-height: 17pt; margin: 0cm 0cm 12pt;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">La </span></i><span lang="CA" style="font-family: "helvetica"; font-size: 14.5pt;">condició natural és la que afecta primàriament a tots els components d’un gènere o una espècie. Si travesses el mar en un vaixell i trobes uns xiquets nadant, agafats a una fusta, allò que tindràs en compte per salvar-los és la seua condició humana, sense fer cap tria ni mostrar cap preferència. No veurem el fill d’un rei o d’un llaurador. Veurem uns xiquets en perill -tots- de naufragi. I només hi ha una resposta èticament correcta: intentar rescatar-los. Potser que un dels nàufrags siga fill d’un ministre. Primer que res traiem-lo del mar i duem-lo a port segur. Després ja farem anàlisis i discursos. El concepte d’urgència i de compromís és superior a qualsevol altre en aquell moment. La indefensió dels <i>bambini</i>és la seua força davant la consciència de la Unió Europea, si és que li queda consciència viva. </span><span lang="CA" style="font-family: "times";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-27537066786230089542018-08-07T11:26:00.003+01:002018-08-07T11:26:49.056+01:00Los millones que no vendrán<span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">Aunque sea fugazmente, tiene que aparecer en las pantallas -el otro ya lo ha hecho- saludando a un subsahariano que ha sobrevivido al viaje marítimo entre África y Algeciras. Tiene que prescindir del dolor que siente en su alma personal, para dejar que su "alma política" se exprese diciendo vacías</span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;"> </span><i style="font-family: Helvetica; font-size: 11pt;"><span lang="FR">boutades </span></i><span style="font-family: "helvetica"; font-size: 11pt;">para conservar los votos que los fieles labriegos avileses, burgaleses, castellanos profundos, le prestarán sumisos. Sin ningún rubor, va segando las espigas del miedo para llevarse las garbas de los votos. Les dice que vendrán millones de negros que invadirán la patria española y dejarán en la miseria a los descendientes de la Reconquista.</span><br />
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
Para ganar votos con el garrote del miedo se afirma rotundamente que vendrán millones de emigrantes. No sé por dónde, ni a dónde, ni cuándo. Lo que si sé con certeza es que hay millones que no vendrán. Miles y miles de náufragos hundidos en el cementerio del Mediterráneo; ésos ya no vendrán. Unos ocho millones de muertos por el hambre en el mapa de la miseria cada año; ésos ya no vendrán.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
Y tampoco vendrán algunos niños o adolescentes convertidos en esclavos y sujetos de vejaciones de todo tipo; ésos tampoco vendrán, encarcelados durante años por las mafias políticas africanas. Por cierto, ¿sabéis si los bancos europeos siguen las pesquisas sobre el origen del dinero africano? Giuseppina Nicolini, alcaldesa de Lampedusa durante duros años de naufragios terribles, repetía las palabras de un padre: <o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
“Nessum padre metterebe il propio figlio su quei barconi se mon ritenesse il mare piú sicuro de la terra.”<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
“Ningún padre metería al propio hijo en aquellas barcazas si no pensara que era más seguro el mar que la tierra”. Se refería, está claro, a las mafias de algunos países africanos.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
Ante el drama –la tragedia- de esos millones que no vendrán, el Papa Francisco, llama a los humanos a que salven y acojan a esos seres nacidos en la miseria. Y el pueblo sencillo, directo, cuotidiano, acoge y ayuda a los necesitados, en la frontera ítalo-francesa, p. ejemplo, o en el mar, fletando barcos con la ayuda del pueblo, exponiéndose a penas de cárcel, o siendo calificados de organizaciones criminales. Preguntad a Klaus Vogel o a Óscar Camps. ¿Papeles no para todos? Sabéis muy bien que los papeles a veces se traspapelan, y no por ello, se elimina el trabajo de vivir.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="border: none; font-family: Helvetica; font-size: 11pt; line-height: 22px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
El viejo lobo de mar se niega a comer pescado, sacado de las aguas donde murieron tantos miles de personas. No es la solución política, pero la conciencia de ese marinero tenía que expresar de algún modo su rebelión contra la desidia de la Europa rica.<o:p></o:p></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-25455991275471956802017-12-29T11:41:00.001+00:002017-12-29T11:41:09.552+00:00Seguir con vida<div class="Cos" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La rica Europa ha encontrado una </span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">solución:
convertir la miseria real en miseria virtual. Los náufragos reales, los
esclavos reales son "traducidos" a imágenes de la realidad envueltas
en el mantón de discursos tan sonoros como huecos. Una vez realizada esa "traducción",
solo queda la labor de distracción: consiste en ocupar los hogares con la
invasión de noticieros televisivos o radiofónicos, de mil bagatelas políticas
repetidas noche y día, y en exponer alguna imagen de la miseria extrema
"causada" por una catástrofe de la Naturaleza o por una ristra de
guerras y masacres.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">El
comportamiento de la rica Unión Europea, tan egoísta, tan mezquino, tan
hipócrita, parece que nos conduce a un pesimismo extremo que no quiere saber
nada de la moral utópica global. Muy al contrario, cada Estado se preocupa de
mantener intactos sus proyectos futuros sin atender a los fugitivos del hambre
y de la guerra. No quieren acoger a esos seres humanos derrotados ante la vida,
ante la guerra y las injusticias, ante el Sistema Capitalista Global que parece
haber nacido para producir sin parar objetos que son arrastrados por el tifón
de la especulación monetaria hasta las grandes redes del consumo programado. En
eso pasamos la vida: en producir y consumir, soterrados bajo un alud de
"cosas", olvidando a las personas. Cosas que se convierten en
juguetes para distraernos y entretenernos, aniquilando toda capacidad de
reacción o revolución global. Así estamos.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Parece
imposible la moral utópica global.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">A
punto de perder toda esperanza, llegan al hall del hotel cuatro jovencitas
serenas y limpias, sin tatuajes ni zarandajas. Llevan pañuelo cubriendo el
pelo, pero dejando a la vista sus caras inocentes. La portavoz pregunta el
precio de una habitación individual. Supone que en TORTOSA no hay albergues
para vagabundos. Cuando saben que hay uno atendido por unas monjas, deciden ir
a visitarlo. Si está lleno, volverán al hotel y entre las cuatro reunirán el
importe para que aquel sin-techo y sin-nombre pueda contemplar las estrellas
desde el cobijo de una habitación con calefacción. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cos" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">A
punto de perder toda esperanza, sucedió el hecho que describo. Un hecho
"tan sencillo" rompió el hielo del pesimismo. Y pensé o soñé -dejadme
soñar- que una moral utópica global es posible. Una moral que les permita a los
pobres algo tan necesario, tan básico, como es "seguir con vida".</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-89155511803427724982017-12-06T16:56:00.001+00:002017-12-06T16:56:34.874+00:00Un vent nocturn i gelat<div class="Cos" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Fa fred, un fred nocturn, un fred sonor, acompanyat per
la inclemència d'un vent insistent. He encès una barreta de les dos que té una
petita estufa elèctrica que m'escalfa els peus i les cames. No puc deixar de
pensar en els emigrants que ara mateix es troben en una situació dramàtica,
perduts sense guia en la mar fosca i amenaçadora.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Una dessuadora amb caputxa i uns pantalons texans és tot
el que tenen; poca roba per fer una llarga travessada; poca, i mullada, que fa
més insuportable el fred. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">"En cas de persecució, tota persona té dret a cercar
asil en altres països i a beneficiar-se'n". Això és el que diu l'article
14.1 de la Declaració universal dels drets humans. Em semblen paraules mortes,
només escorça de paraules, sense contingut, difícils de pronunciar per la gent
acomodada, sense avergonyir-nos profundament. Vaig a dormir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">M'aixeco d'hora. Segueix bufant el vent gelat. No s'ha
calmat en tota la nit. Quan surt el sol, l'habitació acarada a migdia
s'escalfa a poc a poc. L'astre sol és
ambivalent; causa la vida o, de vegades, la mort. Ho comprovo en les plantes
del balcó. N'hi ha que estan ufanoses; cerquen el sol i es giren cap al balcó
per on entren els tebis raigs hivernals. Altres s'assequen perquè no poden
assumir tanta energia. I moren alguns emigrants en intentar travessar el
desert.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cos" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">A estes hores primerenques els emigrants, apinyats en la
llanxa de goma, agraeixen la presència del sol matiner. L'aigua és, però, molt
freda. Els ulls lleganyosos, fits en l'horitzó, per veure si es perfila la terra
anhelada. La nit els ha posat la por al cor. Tremolen de fred. Una mare
embolcalla la seua criatura amb una manta i l'envolta amb els braços. Ningú d'ells
no ha llegit la Declaració sobre els drets humans. Tant s'hi val, perquè una
cosa és saber-se de memòria els trenta articles, i una altra, posar-los en
pràctica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cos" style="line-height: 150%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Per als qui arriben a la terra d'acolliment, bones festes
en la fraternitat. Per als qui no hi han arribat, la promesa que seguirem
lluitant perquè la justícia i la fraternitat esdevinguen reals, més enllà dels
discursos oficials.<o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-74946906328517140492017-09-28T10:00:00.001+01:002017-09-28T10:00:10.005+01:00Una esquela a Ventimiglia<div class="Cos" style="text-align: justify;">
El primer viatge dels molts que
vaig repetir durant tres anys entre Tortosa i Roma, vaig fer parada i fonda a
VENTIMIGLIA , una ciutat fronterera amb el territori francès, però amb
idiosincràsia intaliana.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
L'hostaler era una mica panxut,
xarraire i cara-contenta. Amb quatre frases que jo duia preparades, amb algun
ressó de la llengua llatina, i amb una atenció ferma a la gesticulació de
l'hostaler -els italians parlen amb les mans-, ens vam entendre, i vaig sopar
el primer plat de spagetti en terra italiana.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
Fins aquí, tot com m'ho havia
imaginat. Vaig sortir a passejar abans d'anar a dormir. Em vaig quedar sobtat
en girar una cantonada: a una paret hi havia apegades unes esqueles mortuòries
-tinta negra sobre paper blanc- que notificaven el nom del mort i el lloc i
l'hora de l'enterrament. Més endavant vaig descobrir la veneració que senten
pels avantpassats, en compliment d'una tradició pervivents des de la Roma
antiga. El dia de difunts els cementiris són un eixam de llumetes enmig de la
foscor nocturna.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
Ventimiglia és ciutat protagonista
en el butlletí de setembre de 2017 editat per l'ONG Metges Sense Fronteres.
Molts dels africans que arriben per mar al sud d'Itàlia van pujant cap al nord,
amb mil dificultats, en direcció a l'Europa central. Segurament el més difícil
és travessar la frontera estatal; en aquest cas, la frontera ítalo-francesa. En
l'informe del butlletí es parla d'una persona concreta que s'anomena Gebreel.
Té 28 anys. Son pare va ser assassinat en un lloc del Sudan. Ell va partir del
seu país; no podia romandre ennierat a casa; havia de guanyar algun diner per
ajudar a la nombrosa família. Va fer cap a Líbia, on va treballar com un esclau
durant 3 anys. Quan ja havia reunit algun diner, va ser segrestat pels
carronyaires que estan sempre a l'aguait i actuen massa sovint. Segrestat i
tancat durant un any en un calabós fosc, i maltractat sense pietat mentre
exigien a la seua família que els paguessin un rescat. Quan va poder
desempallegar-se d'aquella colla de bandits, va embarcar-se en una pastera i va
fer cap al sud d'Itàlia, que malauradament no donava abast per acollir
dignament els africans més miserables arribats a la costa.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
Molts emigrants feien cap a
Ventimiglia i vivien en condicions deplorables durant el dia i la nit. Dormien
sota un pont.<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
Els van ajudar gent de la parròquia
de Sant Antonio alle Gianchette que van donar refugi a un centenar d'emigrants
i fins i tot serveis de salut per part d'un metge voluntari. Són la gent del
poble els qui posen en pràctica el que jo anomeno "moral utòpica
global".<o:p></o:p></div>
<div class="Cos" style="text-align: justify;">
Si anaven en tren o cotxe a França,
la majoria de vegades eren descoberts i els feien tornar a Itàlia. Finalment
alguns li pagaven a un guia que els menava per senderols ocults dels Alps
marítims i entraven secretament en territori francés.<o:p></o:p></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "Times New Roman", serif;">Si un dia torno a Ventimiglia, espero no trobar
cap esquela mortuòria amb el nom de Gebreel. Que visca llargs anys i la seua
família.</span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-5288295272205894292017-09-12T19:36:00.005+01:002017-09-12T19:37:12.924+01:00El nus de la corbata<div style="text-align: justify;">
Acaben una reunió de ministres i el portaveu surt a la palestra. Duu corbata ben lluenta, neta, i amb un nus perfecte. Ara, amb el nus ben fet, ja pot parlar i explicar les excel•lències del seu govern. </div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha, però, milions d’humans que no tenen corbata, ni vestit, ni sabates lluentes, ni camisa neta i planxada. Viuen i moren en la misèria.</div>
<div style="text-align: justify;">
Vespreja. La ciutat no té estructura; només és un nombre de cases disperses. Són petits habitacles construïts amb toves rogenques, en harmonia amb el terra, la pell del desert. Una mesquita pobra, construïda també amb toves, es fa notar una mica amb el seu minaret.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un traficant de persones africà, però no negre, rep els bitllets de mans de jóvens negres. A poqueta nit cada viatger es prepara per suportar la duresa del trajecte, tot travessant l’infinit desert. Es posa un passamuntanyes i unes ulleres de sol. Cal protegir el cap i, sobretot, els ulls, de la fina arena que aixecaran les furgonetes amb les rodes girant a gran velocitat. Els emigrants pugen a la caixa dels vehicles. La majoria es posen uns guants per agafar-se fortament a unes estaques i poder aguantar els sotracs de la cursa. Viatgen de nit, tota la nit, sense coronar mai l’horitzó del desert que és com un mar de sorra. En fer-se de dia, pugen tots a la caixa d’un camió gran que continuarà la marxa. En un punt concret s’atura i un “equip d’emergència” llança botelles d’aigua a la caixa que són enxampades al vol per les mans encondolides. No se sap si aquest és un acte de misericòrdia, o una acció calculada per tal que no es mori de set cap d’aquells emigrants que encara no han pagat el viatge marítim.</div>
<div style="text-align: justify;">
Quan arriben a la costa líbia, si tenen prou diners, embarquen en una d’aquelles llantxes inflades, arrestellats fins que no en cap ni un més i es llancen a la incerta aventura. Els traficants de persones han posat el combustible just perquè la pastera puga superar la distància del mar libi i, un cop situats en mar obert, se suposa que algú els rescatarà de les urpes del naufragi.</div>
<div style="text-align: justify;">
El senyor de la corbata manté el nus impecable; ni una arruga desfà la llisor de la seda.</div>
<div style="text-align: justify;">
La gent sap que han mort ofegats més de trenta mil emigrants en el Mediterrani, i alguns els pregunten als polítics què fan, de què parlen en les sessions parlamentàries, si encara s’atreveixen a proclamar el lema fonamental: “liberté, egalité, fraternité”. </div>
<div style="text-align: justify;">
El senyor del nus de la corbata parla de les fronteres. Que no vinguen els miserables. Tenen una planificació els senyors del nus de la corbata: “l’esclavatge negatiu”. Pagaran als països de l’altra riba per tal que mantinguen els emigrants dins del seu territori, en centres que esdevenen presons dissimulades on, especialment a Líbia, es cometen tota mena d’abusos contra els emigrants, especialment contra les dones. </div>
<div style="text-align: justify;">
Els del nus de la corbata han trobat la solució: “l’esclavatge negatiu”. No volen comprar esclaus; paguen perquè no travessen les fronteres “nostres” aquella gent que put. Encara put més el senyor del nus de la corbata.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-10991330082905758862017-06-16T11:42:00.000+01:002017-06-16T11:42:37.117+01:00Hic et nunc, illic et tunc; la revolució moral<i>Hic</i> és un mot llatí que significa "aquí"; <i>nunc</i> vol dir "ara"; <i>illic</i>, allà; <i>tunc</i>, llavors. L'expressió que hem sentit tantes vegades hic et nunc vol dir "ara i aquí". I la que construeixo amb els altres mots, <i>illic et tunc</i> vol dir "llavors i allà".<br />
La diferència entre les dos pel que fa a les coordenades d'espai i temps és evident; al menys, en el sentit gramatical i lingüístic. Però aquesta diferència gairebé desapareix del tot en la realitat física que suporta l'expressió gramatical. La velocitat de les màquines de transport i la instantaneïtat del sistema informàtic anul·len pràcticament la diferenciació. Ara bé, la moral té motivacions espirituals-intel·lectuals, però només és vàlida quan actua en la vida real dels humans.<br />
Per tant cal entendre que, als nostres dies, no podem limitar el comportament moral a l'<i>hic et nunc</i>. Sabem què passa a qualsevol punt del globus terrestre en qualsevol moment del dia o de la nit. Per tant, no tenim excusa per amagar-nos en la nostra closca de caragol. Si encara som persones nuclears<br />
i no pobres espantalls-additamentum, hem de reaccionar i empènyer la revolució moral. Hi ha gent que ho fa.<br />
En aquest món instanti i global no podem fonamentar la nostra vida moral o, si voleu, la moral de la nostra vida sobre les curtes coordenades de l'<i>hic et nunc</i>. Jean ZIEGLER sol repetir en les conferències que dóna o en els intervius que li fan, que cada cinc segons de rellotge mor de fam un xiquet del món oprimit; i afegeix que en el nostre món on cada dia es llancen a la brossa tones d'aliments sobrers, cada mort d'aquests xiquets és un assassinat. Efectivament, el menjar és sobrer en el món dels rics, i tan escàs en el món empobrit, que milions d'humans moren directament de fam o, indirectament i prematura, de malalties que sorgeixen quan l'alimentació -menjar i aigua- és insana o molt deficient.<br />
Cal, doncs, -ho hi ha altre camí- iniciar una revolució moral que naix del reconeixement que aquestes morts són assassinats, i els habitants del món ric, en som, en part, els botxins. La revolució moral; vet ací el que cal emprendre urgentment per salvar la vida de tants infants innocents i per salvar les nostres ànimes que brutegen, tal com expressa la dita catalana: "la vida del burgès: menjar, beure i no fer res". No pot ser que visquem guiats per aquest lema; és necessària la revolució moral que ha d'enfortir el nostre esperit debilitat per la superficialitat i el consumisme.J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-60253782951633722372017-03-13T20:17:00.000+00:002017-03-13T20:17:14.529+00:00El Gulag africà<br />
<div class="Cuerpo" style="clear: right; float: right; line-height: 125%; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;">
<img alt="Resultat d'imatges de gulag" height="126" src="" width="200" /></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Literalmente, </span></i><i><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">«</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Gulag</span></i><i><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">» </span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">es un acr</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">nimo para denominar a la Direcci</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n general de Campos de Trabajo</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">;</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> con el tiempo, y seg</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ú</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n explica la escritora Anne Applebaum en su libro </span></i><span class="Ninguno"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Gulag: Una historia,</span></span><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> </span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">la palabra Gulag ha venido a
denominar adem</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">á</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">s no s</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">lo la administraci</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n de los campos de concentraci</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n sino tambi</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">é</span></i><i><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n al sistema sovi</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">é</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">tico de trabajos forzados en s</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">í </span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">mismo, en todas sus formas y variedades: campos de
trabajo, de castigo, de criminales y pol</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">í</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ticos, de
mujeres, de </span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ni</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ñ</span></i><i><span lang="PT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: PT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">os o de tr</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">á</span></i><i><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">nsito. O incluso m</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">á</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">s, los
prisioneros en alguna ocasi</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n lo llamaron
triturador de carne: las detenciones, los interrogatorios, el transporte en veh</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">í</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">culos de ganado, el trabajo forzoso, la destrucci</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n de familias, los años perdidos en el exilio, las
muertes prematuras e innecesarias.</span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">"Les morts prematures i innecessàries". </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">La mort és necessària, sí; però la mort
"imperada" pels amos de l'Imperi és una mort immoral. La mort
"natural" és el final d'una vida que segueix el ritme particular de
cada persona. Cada dia moren milions de persones al món, de mort
"natural"; és la neteja inevitable que permet la renovació de la vida
global. Hi ha, però, una diferència bàsica entre els qui poden viure la vida
com un enfrontament a la mort i els qui naixen ja morts, perquè la falta
d'aliment converteix la llum del despertar en la foscor del somni profund, en
incapacitat de percebre la bellesa de la Terra i el goig de viure. Una garba
d'ossos i pell; això són els pobres xiquets a qui les mares no poden alletar,
ni donar-los aliment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">¿On estan els polítics que
puguen aturar la catàtrofe? Us parlo d'aquesta nota apareguda al diari: <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">"</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">El responsable d'Afers Humanitaris
de l'ONU, Stephen O'Brien, ha advertit davant del Consell de Seguretat que hi
ha 20 milions de persones en risc de morir d'inanici</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">en pa</span><span lang="NL" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: NL; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ï</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">sos en conflicte.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">"Estem en un moment cr</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">í</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">tic de la hist</span><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ò</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ria. Des de principis d'any ens
estem enfrontant a la major crisi humanità</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ria des de la creació de les
Nacions Unides"</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="PT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: PT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Els quatre pa</span><span lang="NL" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: NL; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ï</span><span lang="PT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: PT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">sos m</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">é</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">s afectats s</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ó</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">n el Iemen, el Sudan del Sud,
Som</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">à</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">lia i Nig</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">è</span><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ria. Fa una setmana, Som</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">à</span><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">lia va denunciar la mort per fam de 110 persones.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">"Sense un esfor</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ç </span><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">global col</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">·lectiu i coordinat, la gent simplement morir</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">à </span><span lang="RU" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: RU; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">de fam</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">.</span><span lang="RU" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: RU; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">"</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="PT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: PT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">O'Brien ha reclamat una ajuda internacional de 4.400 milions de d</span><span lang="IT" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: IT; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">ò</span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">lars abans del
juliol per evitar una cat</span><span lang="FR" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-ansi-language: FR; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">à</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">strofe."<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Ja sé que la culpa de la
situació no és directament nostra; però sí que ho és indirectament. Sabem que
l'Àfrica és actualment un immens Gulag del que no poden escapar milions i
milions de gent mísera, famolenca, brutalment oprimida pels grups armats que es
maten entre si i maten els innocents habitants de la terra eixuta i els camps
cremats. Avui no parlarem de la culpa ni dels culpables que han originat
aquesta situació. El que està clar és que moriran com gossos famolencs, si no
fem res. I nosaltres també morirem perquè se'ns morirà la consciència, i un
home amb la consciència morta és com un tronc podrit on la saba no genera vida.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Ajuntem-nos, proclamem amb
la veu dels qui no en tenen que no hi ha dret, destapem la misèria moral dels
Chicago Boys i de les multinacionals del menjar que han convertit els aliments
en valors de la Borsa, indiferents als qui no en tenen, d'aliments. Tinguem la
dignitat de no fartar-nos com bèsties en els nostres banquets. Cridem ben fort:
</span><span class="Ninguno"><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">Es
lebe die Revolution!</span></i></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 125%; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="line-height: 125%; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-53703758216534886492017-02-28T19:02:00.001+00:002017-02-28T19:02:42.900+00:00Les cares de la vida<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14pt;">A primera hora del matí, quan encara no t’has espolsat la
son de les parpelles, ja sou el ronc dels motors. Comença la jornada. Els
autocars inicien un torn de viatges que durarà tot el dia.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">Podeu trobar tota mena de viatgers. Els més matiners
solen ser hòmens de negocis que tenen concertada alguna reunió matutina a la
capital catalana, o bé, treballadors i treballadores que “enganxen” molt
d’hora. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">És gran la diversitat. Aquí tens el drogata farfallós que
no sap on es troba, com aquell que diu, i pregunta preus i horaris repetidament,
sense aconseguir fixar-los a la ment, talment emboirada que no pot regir-lo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">Un grup de jóvens negres esperen a les andanes. Han
d’anar a terres lleidatanes, a collir pomes i altres fruits. Molts d’ells es
van jugar la vida fent la travessa del Mediterrani, amuntegats com si foren una
mercaderia. La fam i la taca del desert que s’estén cada any i anorrea les
pastures i els cultius, els van empènyer cap al paradís europeu, un lloc on la
gent menja quan te gana! Treballaran al camp i estalviaran quatre xavos per
poder ajudar a sobreviure la seua gent que els queda tan lluny.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">En un banc seu una dona encara jove. Duu el cap cofat amb
un mocador policrom ben ajustat i lligat a la part del clatell amb una llaçada.
És fàcil endevinar que li ha caigut el cabell; és un efecte de la
quimioteràpia. Ella, que tenia els pits més bonics del món, els ha hagut
d’entregar al bisturí, que hi ha furgat i retallat per exterminar les tossudes
cèl·lules del càncer. Manté una postura digna; té una mirada ferma, pròpia
d’aquelles persones que no s’arronsen quan vénen maldades. Està convençuda que
guanyarà la partida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">Una dona petitíssima i els seu company van vestits amb
equip de ciclistes. Pleguen les bicicletes, les guarden al maleter i pugen a l’autocar.
Al cap d’una estona cabotegen; els guanya el cansament. Han somiat fa dies en
fer una escapada fugint de la ciutat sorollosa, i ara tornen al solc, perquè
han de treballar a la ciutat sorollosa, si volen menjar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">En un racó, la noieta amb cara de fàstic. No pot
alliberar-se! Un altre cap de setmana a les tenebres! Va dir que no hi aniria,
però hi va anar. El soroll explosiu, les llums canviants i llampegants, les
primeres copes... fins sortir de la discoteca, i fumar i prendre el que havia
dit que no prendria mai més, i la carn sense amor, fastiguejant. El cap a punt
d’esclatar. S’adorm finalment sense voler saber res de ningú.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">Avui hi ha un xivarri a tota l’estació. Els escolars van
d’excursió. No importa si van a la muntanya o a la ciutat. Els il·lusiona el
fet de trencar la rutina de les classes. Les mares jóvens i algun pare, xarren
en petits grups; esperen que l’autocar inicie la marxa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">Unes dones han anat a la ciutat a fer compres, perquè és
temps de rebaixes, o perquè necessiten algun atuell o alguna tela, o canviar
les ulleres. Xarren contentes, animades.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 18.0pt;">A l’estació d’autobusos, ja veieu, podem contemplar les
cares de la vida.<o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-24355210260911592692017-02-13T12:30:00.003+00:002017-02-13T12:31:39.292+00:00Les ovelles devoren els hòmens<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt;">Al blog d’avui trobareu un text de “Utopia”, de Thomas More. És clarivident
i descarat front als capitalistes anglesos de principis del segle XVI. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="p1" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Només cal que ho apliquem a les
terres devastades d’Àfrica i altres territoris del planeta, i trobarem
explicació a moltes situacions d’injustícia global <a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a>que
semblen inexplicables.</span><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"> </span></i><i><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 14.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></i></div>
<div class="p1" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="p1" style="line-height: 115%;">
<br /></div>
<div class="p1" style="line-height: 115%; text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">Las ovejas -contesté- vuestras ovejas. Tan mansas y tan
acostumbradas a alimentarse con sobriedad, son ahora, según dicen, tan voraces
y asilvestradas que devoran hasta a los mismos hombres, devastando campos y
asolando casas y aldeas. Vemos, en efecto, a los nobles, los ricos y hasta a
los mismos abades, santos varones, en todos los lugares del reino donde se cría
la lana más fina y más cara..., y no bastándoles lo que tenían para vivir con
lujo y ociosidad, a cuenta del bien común</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;"> </span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt; line-height: 115%;">-cuando no en su perjuicio- ahora no dejan nada para
cultivos. Lo cercan todo, y para ello, si es necesario derribar casas,
destruyen las aldeas no dejando en pie más que las iglesias que dedican a
establo de las ovejas. No satisfechos con los espacios reservados a caza y
viveros, estos piadosos varones convierten en pastizales desiertos todos los
cultivos y granjas. Para que uno de estos garduños -inexplicable y atroz peste
del pueblo- pueda cercar una serie de tierras unificadas con varios miles de
yugadas, ha tenido que forzar a sus colonos a que le vendan sus tierras. Para
ello, unas veces se ha adelantado a cercarlas con engaño, otras los ha cargado
de injurias, y otras los ha acorralado con pleitos y vejaciones. Y así tienen
que marcharse como pueden hombres, mujeres, maridos, esposas, huérfanos,
viudas, padres con hijos pequeños, familias más numerosas que ricas, pues la
tierra necesita muchos brazos. Emigran de sus lugares conocidos y acostumbrados
sin encontrar dónde asentarse. Ante la necesidad de dejar sus enseres, ya de
por sí de escaso valor, tienen que venderlos al más bajo precio. Y luego de
agotar en su ir y venir el poco dinero que tenían, ¿qué otro camino les queda
más que robar y exponerse a que les ahorquen con todo derecho o irse por esos
caminos pidiendo limosna? En tal caso, pueden acabar también en la cárcel como
maleantes, vagos, por más que ellos se empeñen en trabajar, si no hay nadie que
quiera darles trabajo. Por otra parte, ¿cómo darles trabajo si en las faenas
del campo que era lo suyo ya no hay nada que hacer? Ya no se siembra. Y para
las faenas del pastoreo, con un pastor o boyero sobra para guiarlos rebaños en
tierras que labradas necesitaban muchos más brazos. Así se explica también que,
en muchos lugares, los precios de los víveres hayan subido vertiginosamente. Y
lo más extraño es que la lana se ha puesto tan cara, que la pobre gente de
estas tierras no puede comprar ni la de la más ínfima calidad... De esta
manera, mucha gente sin trabajo cae en la ociosidad.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="p1" style="line-height: 115%;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 16.0pt;">Por
si fuera poco, después de incrementarse los pastizales, la epizootia diezmó las
ovejas, como si la ira de Dios descargara sobre los rebaños su cólera por la
codicia de los dueños. Hubiera sido más justo haberla dejado caer sobre la
cabeza de éstos. Pues no se ha de creer, que, aunque el número de ovejas haya
aumentado, no por ello baja el precio de la lana. La verdad es que, si bien no
existe un «monopolio» en el sentido de que sea uno quien la vende, sí existe un
«oligopolio». El negocio de la lana ha caído en manos de unos cuantos que,
además, son ricos. Ahora bien, éstos no tienen prisa en vender antes de lo que
les convenga. Y no les conviene sino a buen precio. Por la misma razón, e
incluso con más fuerza, se han encarecido las otras especies de vacuno. La
destrucción de los establos y la reducción del área cultivada, ha traído como
consecuencia que nadie se preocupe de su reproducción y de su cría. Porque
estos nuevos ricos no se preocupan de obtener crías de vacuno o de ovino. Las
compran flacas y a bajo precio en otros sitios y las engordan en sus pastizales
para venderlas después al mejor precio.</span></i><span lang="CA" style="font-size: 18.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-53349883574675150622017-01-20T11:26:00.004+00:002017-01-20T11:28:58.868+00:00El silenci de la neu<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">A la llar es
mantenien vives les brases d'un color vermellós, il·luminades quan les
revifàvem i en fèiem saltar espurnalls, fent anar l'aire dels pulmons a través
del bufador, un tub de metall, o, en cases més pobres, alguna canya. A banda i
banda de la braserada es col·locaven dos tronques de carrasca que es consumien
molt lentament i mantenien la calor fins i tot quan les brases s'anaven
convertint en punyats de cendra. El pare i la mare seien a cada costat de la
llar; això, sí: cadascú, al seu; sempre, al seu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">L'estovor del foc i
el cansament d'un dia ple de corredisses ens vencien, als xiquets. Se'ns anaven
tancant les parpelles. O siga que dèiem <span class="Ninguno"><i>bonanit </i></span>i
anàvem a dormir.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">A l'hivern més crugo,
quan el fred era molt intens, després de sopar, les mares posaven botelles de
xampany plenes d'aigua bullint, ben tapades, al llit, entre el matalap i les
mantes cobertores i l'edredó. Ens posàvem al llit com petits cabirols al jaç,
amb la caldoreta de les botelles encomanada als peus. A poc a poc s'escalfaven els
llançols gebrats i ens adormíem plàcidament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En ser el demà, del
llit estant, ja sabíem que havia nevat durant la nit; es percebia <span class="Ninguno"><i>el silenci de la neu. </i></span>No se sentien les ferradures
dels matxos ni l'esquelleig del bestiar. No se sentia la xarratola de les
veïnes ni la garleria dels pardalets vilers. No se sentia res. El món estava
cobert <span class="Ninguno"><i>pel sileci de la neu</i></span>. Abans de nevar,
l'aire s'encalmava i el cel es tornava uniforme, gris, una mica blanquinós.
Quan vèiem caure la neu, quedàvem badocs davant d'aquell fenomen tan especial;
la neu era silenciosa, monacal, contràriament al gotellam sorollós de la pluja.
Nevava durant hores seguides; el mantell que tot ho cobria anava creixent sense
pausa. Obries el finestró del balcó i veies el pardalet tot estarrufat, posat
damunt del fil de la llum.La teulada de la casa d'enfront, coberta de neu; i
uns llargs "caramels" de gel que penjaven del ràfel. Quedaven també
nevats uns rams de panisses col·locats en un balcó. Segur que el pardalet ja
els tenia ataüllats per poder menjar-se'ls.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Els matalaps eren de
llana. De tant en tant es descosien per estovar la llana endurida. Al poble
venia sovint el matalaper de la Cuba, un llogarret de l'Aragó fronterer amb el
País Valencià. Era un home no molt gran, sarmentós, que venia caminant des del
seu poble i emprenia una dura jornada de treball. Duia una fina vergueta de
corronyer, amb la qual colpia la llana que s'anava convertint en flocalls
esbufats. Després calia tornar a lligar la roba del matalap, que tenia vint
puntades, si era per a un llit de matrimoni, i algunes menys, si era més petit.
La primera nit del matalap nou t'enfonsaves, literalment, en un somni suau i
profund. <o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-59652547876662225212017-01-02T21:40:00.002+00:002017-01-02T21:40:44.265+00:00El calendari<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb5wIA08Rj5omqd484o6E3ePYQ_Ssi2GErwdMs1LLFDF3aVaOC_EKr146D3pfFpXidGKQgH75Vt4E0dSoW9qGh9KEMLpFSXSqBbhg2OcmF8uF9rFCzj5TyDQsscfeD9qBqexd7xW8rGew/s1600/calendario.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb5wIA08Rj5omqd484o6E3ePYQ_Ssi2GErwdMs1LLFDF3aVaOC_EKr146D3pfFpXidGKQgH75Vt4E0dSoW9qGh9KEMLpFSXSqBbhg2OcmF8uF9rFCzj5TyDQsscfeD9qBqexd7xW8rGew/s200/calendario.jpg" width="150" /></a></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">El calendari és un
memorandum fonamentat en el gir que fa la Terra sobre si mateixa al voltant
d'un eix imaginari i en el camí que recorre en una elíptica imaginària al
voltant del sol. Per entendre aquesta descripció, sempre he tingut present el
joc de la sarrompa; és el mot que donem als Ports de Morella al que en altres
llocs s'anomena baldufa, trompa o trompitxol. És aquella mena de pera, de
fusta, a la qual se li enrosca un cordell. Quan ja està ben cordat, fas un cop
impulsiu, desenroscant-lo totalment; la sarrompa volta sobre si mateixa, i a la
vegada recorre un espai, depenent de l'habilitat del jugador.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Tornem al calendari. A
cada gir que fa la Terra sobre si mateixa l'anomenem "dia", i al camí
que fa per recórrer tota l'elíptica, l'anomenem "any". Com la memòria
de l'home és feble, a partir de les calendes romanes (<span class="Ninguno"><i>calendae
</i></span>) que designaven el primer dia de cada mes, s'han imprés, al llarg
dels segles, diversos tipus de calendaris que, en principi, serveixen per
situar-nos en el temps i en l'espai. Actualment els calendaris més corrents
estan impresos en paper, on els números indiquen el dia, la setmana, el mes i
l'any.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquesta ficció
matemàtica és "la cara exterior" del calendari. El "contingut
interior" és la vida i la mort dels humans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Per exemple: el dia 1
de gener de 2017 va ser per a molts milions de gent dia de silenci i de dormir
fins a la vesprada, per desempallegar-se i desempatxar-se dels efectes de massa
beure i massa menjar. El mateix dia, però, el recordaran mil africans com
l'intent fracassat de superar la xarxa metàl·lica de sis metres d'alçada
coronada per ganivets feridors que marca la frontera de Ceuta; només dos ho van
aconseguir al preu de talls i ferides.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12.0pt;">Aquesta pàgina us la
dedico als qui teniu la paciència de llegir els escrits del meu blog. Uns
desitjo un "calendari interior" que us òmpliga la vida de bones obres
envers els altres i de bones obres dels altres vers vosaltres.<o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-64921197280981649632016-12-19T23:10:00.001+00:002017-01-20T11:19:42.044+00:00Hospital “La Guerra”<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;">L’hospital més conegut de Madrid duu el nom de “La Paz”. Un nom ben
adequat. El mot “hospital”, derivat del llatí </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">hospes, hospitis</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 12pt;"> -hoste de pas- travessa molts segles i ha
conservat sempre un significat de bondat, misericòrdia, acolliment. Al meu
poble –igual que a molts altres de la península- hi ha un carrer que es diu “de
l’hospitalet”. Els rodamóns i vola-passants tenien, si més no, un aixopluc on
poder dormir arrecerats i protegits contra les sobtades vicissituds de la fosca
nit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">M’ha arribat el butlletí de Metges sense fronteres per via online, amb un
video que mostra el simulacre d’atac contra l’hospital <i>La Paz</i>, de Madrid. Les negres ombres dels avions caça bombarders passen ràpides sobre la façana, mentre se sent el repicat sec de les
metralladores. Finalment, unes explosions virtuals destrueixen l’interior de
l’edifici. Tot i que el muntatge és només virtual, la gent que hi assisteix, plantats
al carrer, sostenint a les mans unes espelmes humils, mostra un espant en la
mirada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">S’ha tornat una pràctica usual, en les guerres actuals de l’Orient Mitjà,
el bombardeig dels hospitals ubicats en terreny enemic. Els estrategues
militars poden argumentar a favor d’esta pràctica perquè, sota l’empara
hospitalària, poden refugiar-se tropes enemigues. Aquest argument el puc
tornar <i>ad hominem</i>.<i> </i>Si fos vàlid, el podríem aplicar als
palaus presidencials i residències dels mandataris, i als que hi viuen als
voltants, puix que allà, amb tota seguretat, sí que s’amaguen soldats.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">La violència de les màquines de matar s’ha tornat tan gran, i la covardia
dels guerrejadors rics ha crescut tant, que ja es busquen les víctimes més
innocents i també aquells que volen ajudar-les, siguen del bàndol que siguen.
Els reis o conductors de la tropa, els <i>Condottieri</i>, mercenaris italians ben pagats per les ciutats que defensaven, aquests
conductors de la soldadesca anaven al camp de batalla, exposats a les armes de
l’enemic; molts d’ells morien o eren greument ferits en aquells encontres.
Ara, els manadors es queden a casa ben protegits; des d’allà, a milers de
quilòmetres del lloc on ocorre la batalla, ordenen el llançament de bombes
atòmiques, incendiàries, de raïm...; i ordenen que siguen llançades sobre...
els hospitals, que han esdevingut llocs de mort i de terror, ben altrament del
que haurien de ser i han estat fins que la perversitat d’alguns els ha destruït
literalment.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Tinguem coratge per dir el NO més afirmatiu que conec: No a la guerra!<o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-1510090860708846082016-11-30T12:12:00.005+00:002016-11-30T12:12:46.330+00:00El mur del diner<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;">Ha arribat el
fred i la pluja.Queden lluny aquells dies tòrrids </span><span lang="CA" style="line-height: 150%;">i les caloroses nits estiuenques. Era
fàcil sobreviure en l’estació assolellada; només calia romandre quiet, assegut
en un banc a la plaça i regar la gargamella amb vi o cervesa, cobrir-se el cap
amb un barret, i deixar que el sol complís el seu viatge quotidià. Com no
plovia mai, a la nit podia dormir en qualsevol lloc, a l’aire lliure. La
càrrega d’alcohol consumit li emboirava la consciència i l’ajudava a vèncer
l’insomni generat per la xafogor. Gaudia sempre de la companyia d’un gosset
espavilat que no parava d’alenar per vèncer la calor, gitat als peus del seu
amo.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">Ara és diferent. L’ambient és humit i
fred. Vespreja massa prompte. Plovisqueja sovint i són freqüents i sobtades les
gotellades. Ell no té paraigua. S’aixopluga sota algun balcó. No té casa. Està
massa desorientat per anar a cercar un centre d’acolliment on unes monges
valentes i benvolents tenen cura dels exclosos socials.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">Avui ha recaptat poques almoines; no
soparà; s’acabarà el vi que li queda en un recipient de cartró.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">Les parpelles se li tanquen; es mor
de son. Entra al rebedor d’un banc. Adossades a la paret del fons, dos màquines
anomenades “caixers”, reben la visita de clients que, després d’haver premut
unes tecles i d’haver polzejat a la pantalla, agafen els diners que surten per
un badall estret, i se’n van.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">Ell es prepara el jaç: uns cartrons
sobre el terra dur i polit l’aïllen del sòl; damunt col·loca dos mantes una
mica mullades, i es gita vestit. No té calefacció, ni comú, ni llençols nets...
Només té son; una son pesada com una roda de molí. S’adorm profundament.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">Assabentaran el director del banc d’aquesta
anomalia. A la nit següent la porta queda tancada amb clau. Ell no pot entrar a
la seua “suite”. La seua petita venjança és que tampoc poden entrar els clients
del banc, que remuguen enfurismats i impotents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">El diner és un mur que encercla en un
espai de seguretat els rics, i deixa fora de la murada els miserables. Fins
ara, la concreta presència d’un pidolaire remou alguna consciència de gent del
carrer, que deixen anar unes monedes fraccionàries. Ell gaudeix de la llibertat
de poder comprar el que més li plau que no coincideix amb el que més necessita.
De fet, ho necessita tot, i, per tant, té el dret d’escollir el que més li
plaga. Aprofita la ocasió! Quan tot el diner siga virtual, ja no podràs
escollir. T’ompliran el sarró de barres de pa –d’eixe que asseca en poques
hores- de llaunes de sardines i d’alguna botella d’aigua. De cervesa, no! Han
de vetlar per la teua salut. En aquell moment el mur serà més gran que mai i no
el podràs superar. El diner serà virtual, i la teua misèria serà real.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 150%;">Ahir, quan sortia de sopar, ens vam
encontrar a la vorera, i em vas desitjar bona nit. Jo et vaig contestar amb la
mateixa salutació, sobtat i amb veu baixa, mentre el client bancari no podia
obrir la porta.<span style="font-size: 18pt;"><a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a><o:p></o:p></span></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-82401431671592557442016-11-07T22:27:00.002+00:002017-01-20T11:20:29.884+00:00Kapitän Klaus Vogel, en España "ellos" no existen<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">Mientras algunos
malgastan el don del habla, hilvanando discursos vacíos, otros actúan. Han
convertido el Parlamento en mercadillo de la parlería. Se parapetan detrás de
leyes injustas para resistir la vergüenza de la muerte de 4220 ahogados durante
los diez primeros meses del 2016, ahogados, según recuento oficial, en las
aguas del Mediterráneo. Para todos "ellos" no habrá Juegos del
Mediterráneo ni en el 2018, ni nunca. Ellos se jugaron la vida y la han
perdido.</span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">Los políticos
españoles han realizado un ejercicio supremo de esa parlería sin fin en un
juego de esgrima que ha durado 315 días, hasta encender el semáforo verde
-verde que te quiero verde- para que se pudiera constituir un nuevo gobierno o
un gobierno remozado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">En medio de tanta
controversia, nadie se preocupó de "ellos"; "ellos" no
existen. Siguen muriendo sin pausa. Nada puede impedirlo; o, por ajustarnos
más, nadie quiere impedirlo. Toda la miseria africana no merece el esfuerzo
real de los ricos y bien armados, para salvar las vidas de los pobres e
indefensos. Clamor y acción hacen falta para salvar a esos oprimidos, y para
despertar nuestras conciencias del sopor que las invade. Clamor del Papa
Francisco avergonzado en cierto modo de presidir "la Iglesia de los
pobres" -¿quién se acuerda de ello?- y la fraternidad universal. Clamor
que no ha tenido ninguna resonancia entre los parlanchines parlamentarios.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">¿Acción? La Rusia
otra vez imperial presume de haber construido el avión de guerra más letal, el
T-50, capaz de portar misiles nucleares, y alcanzar la velocidad de 2.500
kilómetros por hora. Los del otro imperio andan envueltos en la "campaña
electoral", reducida a un intercambio de insultos entre una señora de
sonrisa exterior fácil y un pelirrojo vociferante.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">La acción la ponen
en marcha gente de conciencia viva. El capitán Klaus Vogel es uno de ellos. Es
capitán de navío. Tiene 59 años. Ha surcado los océanos al mando de los <span class="Ninguno"><i>Containerschiffen, </i></span>esos enormes barcos que
transportan, de un lado a otro del mundo, centenares, miles de contenedores
llenos de productos producidos aquí y consumidos allá, o producidos allá y
consumidos aquí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">Vogel tiene mujer e
hijos. Ha comprendido que esos africanos que se embarcan sin ni siquiera saber
nadar, a la deriva, huyendo de la muerte en tierra, aunque la encuentren en el
mar, esos africanos también tienen mujer e hijos, que también embarcan buscando
un futuro luminoso para sus hijos. No pueden protegerse de la lluvia de bombas;
no pueden escapar de las garras del hambre. Ha pasado a la acción. Con dinero
propio y de familiares y amigos, ha adquirido un barco, el <span class="Ninguno"><i>Aquarius</i></span>,
con el que navega por el Mare Nostrum, ojo avizor para salvar a los ocupantes
de barcazas o lanchas neumáticas, en trance de muerte. Como escribe la
periodista Caterina Lobenstein, el 21 de abril de 2016 en el periódico <span class="Ninguno"><i>die Zeit </i></span>"él oye cómo gritan, ve cómo
tiemblan, huele cómo huelen". Está allí, cerca, sin discursos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">Por una vez me sumo
al lenguaje militar.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: xx-small;"><br /></span>
</span><br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-size: large;">- ¡A sus órdenes,
mi capitán!</span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-33121420941351549362016-09-16T21:17:00.001+01:002016-09-16T21:17:45.350+01:00Una capsa de sabates<div class="Cuerpo" style="margin-left: 58.9pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Els està esperant a
l'aeroport. Vénen, en un vol transoceànic, del Perú. Apareixen els dos. Ei! En
són tres! Els acompanya un infant quètxua, de pell bruna i amb el cabell molt
negre i espés. Se saluden efusivament. Estan contents de retrobar-se. No s'havien
vist des de feia més de tres anys; des del dia de la boda; una boda senzilla,
sense exageracions. Era una parella jove i ben plantada. Tenien treball
assegurat i un món d'amics per conviure feliçment. Però van decidir altra cosa.
Havien entés clarament que hi ha una diferència molt gran entre <span class="Ninguno">dir </span>el que s'ha de fer i <span class="Ninguno">fer</span> el
que s'ha de fer. El sentit de la fe catòlica els va empènyer; "katholikós"
vol dir, en grec, "universal". La fe catòlica calia viure-la més enllà
de les fronteres reduïdes als àmbits localistes. I calia viure-la intensament,
disposats a alliberar-se de les minúcies quotidianes, i lluitar per
l'alliberament dels qui vivien oprimits pel treball esclau.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Iowan Old Style Roman";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 58.9pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Van fer cap a
l'altiplà del Perú, on no arribaven ni tan sols els llargs braços de les
estructures institucionals; polítiques o religioses; tant s'hi val. Es van
submergir en la vida del poble escoltant la <span class="Ninguno">vox populi</span>
i ajudant la gent tant com podien. Calapuja era el poble on tenien casa, a
tocar del llac Titicaca, a 4000 metres sobre el nivell del mar. Era una terra
dura, pelada, amb variacions de temperatura entre el dia i la nit que podien
anar dels -15 graus de la nit als 15 graus durant el dia.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Iowan Old Style Roman";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 58.9pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Van coincidir cronològicament
amb l'activitat gerrillero-terrorista del <span class="Ninguno">Sendero Luminoso </span>que
solia aparèixer per aquells indrets. De vegades, per la nit, gitats però desperts,
sentien els trets de les armes. Això significava que al dia següent caldria
soterrar algun pobre vilatà. A la nit tornaven a sonar trets; ara, dels soldats
de l'exèrcit, anunciant un altre soterrar, és clar.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Iowan Old Style Roman";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 58.9pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Altres morien víctimes
de la misèria. Ells mateixos oficiaven el funeral. Mai no podran oblidar,
encara que visquen cent anys, aquell dia que van soterrar un nadó innocent com
una llàgrima. No tenien diners els seus pares. El van encabir dins d'una capsa
de sabates. Després van beure cervesa amb els hòmens del poble, en un intent
d'ofegar la pena infinita sota aquell cel blau i l'aire tallant com una espasa.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Iowan Old Style Roman";"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 58.9pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Van tornar a la
petita ciutat. Per a alguns seran sempre un exemple d'entrega alliberadora. Per
a altres, embolicats en covardies inconscients, potser són una molèstia que
intenten esborrar.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: "Iowan Old Style Roman";"><o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-60288127293312773072016-09-07T15:38:00.001+01:002016-09-07T15:38:08.678+01:00Las golondrinas de tu risa<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">I</span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Me
sobreviene la nostalgia</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Como
tormenta de verano,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Inesperada
y recia. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Tendrá
la culpa </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Esa
canción eterna </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De
Jacques Brel;</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ne
me quittes pas...</span></i></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Brincan
los martillos </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De
un piano en blanco y negro</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Sobre
el erial </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De
mi pecho envejecido.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Bailan</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Las
golondrinas de tu risa</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ante
mis ojos</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Que
tanto te han mirado,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Y
la bandera de tu pelo al viento</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Me
invita a la batalla de quererte.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Voy
a salir de mi trinchera;</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Apunta
al corazón,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">No
yerres, </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Porque,
si fallas,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Te
voy a hacer</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Mi
prisionera.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;"> </span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">II</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Cuando
la oscura luz</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De
tu ausencia argentina</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ilumine,
bendita</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Mis
vacilantes pasos...</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Cuando
tu blanco amor,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Liviana
mariposa</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Que
jugaba a inquietarnos,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En
mi jardín habite,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Y
mueva, caprichosa,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
aire del recuerdo...</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Cuando
ya me haya ido</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">-porque
vivir es irse-</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Me
matará el dolor,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Pero
prometo</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Que
no me vencerá </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
frío del olvido.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">III</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Si
lloras,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Recorreré
el camino</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Hacia
la fuente de tus ojos.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Si
ríes, me volveré paloma</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Para
seguir de cerca</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
tierno vuelo</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">De
tu alegría luminosa.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Si
duermes,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Caminaré
descalzo,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Insomne
peregrino,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Sin
perturbar tu sueño.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Recogeré
en mis manos,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Temblorosas
y abiertas,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Como
limosna dulce,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El
pan de tu mirada.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">IV</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Vuelve
el canto</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Del
pájaro enjaulado,</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Y
vuelve el sol que lo ilumina.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Quizás
espera </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Una
mano benigna </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Que
destroce barrotes</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Y
abra puertas.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: Palatino;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
<br />
<div class="Cuerpo">
<br /></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-66641192729505509142016-09-01T15:31:00.001+01:002016-09-01T15:34:49.134+01:00El ventre fosc del vaixell<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif; font-size: large;">No
és un número; és un pare.</span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No
és un número; és una mare.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No
és un número; és una filla.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No
és un número; és un fill.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No
és un número; és un amic.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No
és un número; és una vida.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No
naufraguen números; naufraguen persones. Cinc-centes persones ofegades reposen
en un taüt comunitari: el ventre fosc del vaixell. Altres dos-centes (o més)
ofegades també, a coberta. </span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Ho
podem reduir tot a una fitxa:</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Data;
a l'alba del 19 d'abril de 2015.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Lloc;
a 112 km de Líbia, i a 130 de l'illa italiana de Lampedusa.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Morts
(confirmats), 24; (estimats) de 700 a 950.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Supervivents,
28.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Uns
taüts blancs guarden les restes dels pocs cadàvers </span><span lang="FR" style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">recuperats a </span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">la mar. Ningú sap
el nom. A la fotografia se'n veuen dos: el número 92 i el 14.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Al
seu poble africà, la família del 14 i del 92 mai més no sabran res d'aquell que
els va prometre que tornaria amb diners guanyats en terres llunyanes, per tal
que els seus fills pogueren eixir de la presó de la fam.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Els
van embarcar en aquell Titànic de la misèria, que s'enfonsà en la mar blava i
tranquil·la.</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif; font-size: large;">Mentrestant,
en un transatlàntic enorme, ella està prenent el sol a la vora d'una piscina
situada en la part alta del vaixell; ell llegeix desganat una revista mundana,
mentre el sol lluenteja exageradament la cadena d'or que duu al coll. Tenen un
problema, un gran problema: no saben quin vestit han de triar per al sopar
festiu que s'ha de celebrar a la nit.</span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Els
nàufrags del <span class="Ninguno">barcone no tenen aquest problema. Només tenen
uns texans vells, una camisa i una dessuadora. I, és clar, en aquell vaixell
desencaixat, on van comprimits com les sardines en el tonell, no se celebra
res. Allí es viatja acompanyats de la por i res més.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Només tenen un
desig: baixar a terra! Estan a tocar! Pujaran al vaixell que se'ls acosta i
travessaran la frontera d'Europa. Tots! Tots volen saltar. Tots fan cap al
lateral del vaixell, que es decanta, i cauen a l'aigua centenars de migrants.
El vaixell s'enfonsa, amb cinc-cents migrants empresonats al seu ventre fosc.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">Malgrat els esforços d'alguns barcos que hi fan cap,
només poden rescatar vint-i-quatre cadàvers i vint-i-vuit supervivents.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;">No ha calgut cap iceberg per enfonsar aquest transatlàntic
dels miserables. N'hi ha hagut prou amb la perversitat dels moderns negrers
africans que els cobren molts diners per encabir-los dins d'aquells vells
vaixells. Amb la perversitat d'ells i amb la mort de les consciències dels països
rics, els dirigents dels quals només tenen discursos estopencs i falsos.</span></span><span class="Ninguno"><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif;"><o:p></o:p></span></span></span></div>
</div>
<div class="Cuerpo">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif; font-size: large;">No estiguem segurs que estem segurs en els nostres
castells de benestar, protegits pels soldats. 30.000 morts innocents en la
guerra de la fam, i en les guerres de la indústria armamentista, ofegats en el
Mare Nostrum, són prou com per generar en la "naturalesa social"
algun tipus de reacció imprevisible. Quan parlo de "la naturalesa
social", em refereixo a les reaccions massives i espontànies. La naturlesa
social té els seus procesos, llargs de vegades, però que acaben sorgint a la
superfície, tot superant fronteres i enterraments silenciosos i ocultats.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif; font-size: large;">Sembla que ha mort l'esperit revolucionari en el món
global. Els polítics no paren de fabricar discursos i armes. Són incapaços
d'escombrar la fam que assassina cada dia milers i milers de víctimes
innocents. Qui són els polítics? Els que regeixen la </span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3", serif; font-size: large;">polis</span><span style="font-family: "ヒラギノ明朝 pron w3" , serif; font-size: large;">, la ciutat. En les
democràcies els polítics són els representants del poble, diuen. Els polítics
que fabriquen armes i discursos som, en realitat, nosaltres, el poble covard i
atemorit per les veus dels manadors. ¿És possible una vaga dels treballadors de
la mort, que es passen hores i més hores fabricant armes? ¿És possible una vaga
dels científics que gasten la seua vida i els sous altíssims que perceben, en
desenvolupar armaments atòmics, o "més refinats" -les armes químiques-?
Si no hi ha una activació de les consciències, aquestes vagues mai no es faran.
Avui, quan els efectes de les armes són globals, ja no serveix aquell principi:
"si vis pacem, para bellum". Només val aquest altre: "si vis
pacem, para panem". És un contingut de consciència fonamental: el pa
global en el món global.</span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-42611375613853581732016-07-01T19:48:00.000+01:002016-07-01T20:53:49.750+01:00Salvar vidas - Despertar conciencias<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span lang="DE" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Die
Ereignisse kommen zu uns, nicht wir zu ihnen. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">G. ANDERS, pàgina 117 del primer volum de la seua obra <span class="Ninguno"><i>Die
Antiquiertheit des Menschen.</i></span> <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquesta frase, en català és: els esdeveniments vénen a nosaltres, no anem
nosaltres a ells.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquesta pàgina que copiem de la magnífica traducció castellana feta per
Josep Monter, cal que siga llegida amb interés i profunditat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">La </span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">manipulacio</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">n del hombre llega a domicilio como una provisio</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">n, que no se diferencia en nada de la del gas o la
electricidad. Pero lo que se envi</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a no son so</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">lo productos arti</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">sticos, por ejemplo mu</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="PT" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">sica o comedias radiofo</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">nicas, sino</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> </span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">precisamente los sucesos reales, al menos los que
son escogidos, limpiados qui</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">micamente y preparados para nosotros como
"realidad" o como sustituto de e</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">sta. Quien quiere "estar enterado': quien
quiere saber lo que hay afuera, ha de recluirse en casa, donde los
acontecimientos, "distribuidos para su visio</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">n", ya esta</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">n esperando a salir de la can</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">̃erí</span></i><i><span lang="PT" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">a para e</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">l al igual que el agua corriente. ¿</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Có</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">mo iba a ser capaz de encontrar
fuera, en el caos de lo real, algo real, que tuviera un significado ma</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">s que local? Porque, de hecho, el mundo externo tapa
al mundo externo. So</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">lo cuando se ha echado el cerrojo a la puerta tras de nosotros lo
externo nos resulta visible; so</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">lo cuando nos hemos convertido en mo</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">nadas sin ventanas, se nos refleja el universo; so</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">́</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">lo cuando nos hemos dedicado a la torre hasta el
punto de, en vez de estar presos, estamos instalados en ella, se nos ofrece y
nos sobreviene el mundo</span></i><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">És a dir, en el nostre món sotmés a la iconomania, no connectem amb la
realitat. Els esdeveniments, allò que esdevé, ens és mostrat a la pantalla de
la televisió o del smartphone, acompanyat normalment per la paraula d'un
testimoni o d'un comentador allunyat del lloc dels fets, però especialitzat en
embolcallar la imatge amb paraules.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"La realitat des del sofà" podria ser el lema dels consumidors de
televisió, ràdio i smartphone. "La realitat <span class="Ninguno"><i>in
se" </i></span>és la que perceben
només els qui van al lloc de l'esdeveniment i es submergeixen en ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Per definició, la realitat des del sofà és una falsedat servida a casa, a
milions de cases en tot el Planeta. Dic 'per definició', perquè la <span class="Ninguno"><i>imago mundi</i></span> està sempre condicionada per la
circumstància. Però el <span class="Ninguno"><i>mundus</i></span> real és quelcom
no exacatament equivalent a la <span class="Ninguno"><i>imago mundi</i></span>. La <span class="Ninguno"><i>imago</i></span>
és una representació, una imaginació que substitueix allò que està realment més
enllà de la representació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Vull fer referència a un fet d'abast mundial i a un grup que s'acosta a
l'esdeveniment i s'implica directament, vitalment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El fet: l'interminable migració de milions de persones que fugen de la
guerra, de la fam, de la misèria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Gommone, barcone, scafisti...</span></i><span class="Ninguno"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> Aquestes paraules italianes són impreses cada dia als diaris italians,
perquè cada dia arriben a les costes italianes del sud centenars -o milers-
d'africans fugitius, comprimits dins d'una barca inflable, o en un vaixell mig
esquarterat, sovint sense ningú que el sàpiga regir, ja que els </span></span><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">scafisti</span></i><span class="Ninguno"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> -mariners d'ofici- ,
havent cobrat milers de dòlars als migrants, abandonen el vaixell per evitar
ser detinguts per les forces de la Marina italiana.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span class="Ninguno"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Això fa més fàcil l'Esdeveniment: el </span></span><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">gommone </span></i><span class="Ninguno"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">o el </span></span><i><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">barcone </span></i><span class="Ninguno"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">s'enfonsen amb tots els
viatgers. Alguns queden surant en la superfície, esperant...la mort, o la
salvació, si arriben a temps alguns vaixells de rescat. Entren en acció, entre
altres, els membres de 'Metges sense fronteres'. Ells van a l'entranya de
l'esdeveniment, rescaten humans reals, entre plors i mirades agraïdes,
protegint els més febles, duent-los a port.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span class="Ninguno"><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Els que no som capaços d'anar a l'esdeveniment, o no
podem anar-hi, però tampoc creiem en "la realitat des del sofà",
podem, almenys donar suport emotiu i econòmic als qui treballen en el camp de
la misèria. Apropant-nos a ells, obtenim un benefici molt gran: ens desperten
les consciències ensopides per un consumisme desfermat i una submissió a les
ordres dels dictadors dineraris.</span></span><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-82107211344494296372016-06-01T21:33:00.002+01:002016-06-01T21:33:19.178+01:00La desraó cientifista<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt;">26 d'abril del 2016:
fa trenta anys que es va incendiar i "explotar" el reactor 4 de la
central atòmica de Txernòbil.</span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquesta catàstrofe va
posar de manifest la perversitat de l'ocultació política i manca de
responsabilitat dels manadors estatals, i també, l'infantil encís que domina
les masses socials dels països industrialitzats davant els descobriments
científics i les aplicacions tecnològiques que se'n deriven. La societat dels
països industrials ha quedat encisada per les investigacions i els
descobriments de les estructures microcòsmiques del macrocosmos. Aquest
ebadaliment davant la tecnologia té conseqüències molt greus per a la vida dels
habitants de les macrópolis i, en mesura més petita, per a tots els hòmens i
éssers vius de la Terra. Aquest escrit d'avui només vol ser un recordatori
d'aquella catàstrofe. No em puc posar a fons en aquesta temàtica que, d'altra
banda, tracto amb més calma al proper llibre que apareixerà -suposo- cap a
finals d'estiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Presento, però, dos citacions
de dos persones que coneixen bé l'entrellat "del món atòmic".<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Franisco Castejón es
investigador del Laboratorio Nacional de Fusión del Centro de
investigacionesEnergéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) y, a la
vez, miembro de Ecologistas en Acción. Refiriéndose al accidente nuclear de
Fukushima, afirma que las autoridades japonesas mintieron, diciendo que era del
nivel 4, cuando en realidad llegó al nivel 6. La nube radioactiva ha llegado a
Tokio, una ciudad de 30 millones de habitantes, que es inevacuable. <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"Inevacuable":
aquest adjectiu explicita una cosa terrible, encara més terrible perquè les
autoritats embolcallen els ciutadans amb un núgol d'ignorància, de silenci, i
de mitificació "dels poders dels científics". Què podien fer els
científics a Hiroshima o a Xernòbil, o a Fukushima? Poca cosa més que morir-se
en silenci i amb humilitat davant la força subtil i letal de la radioactivitat
i intentar ajudar a evacuar els habitants propers a la foguera. Però la
radioactivitat no té fronteres, i, d'altra banda, no es poden traslladar 30
milions de persones. Malgrat tot, és tan boja
l'atracció que exerceix el mite
del progrés maquinal, que sembla que alguns polítics japonesos volen construir
noves centrals atòmiques.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> </span><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;"> </span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">[una bomba atòmica y]
"</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">una central supuestamente pac</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">í</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">fica, viene a ser exactamente lo mismo. Las dos
cosas son igual de mort</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">í</span></i><i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">feras. Matar es
matar. Muerto quiere decir muerto. Quienes son partidarios del misil y quienes
lo son de la central, quienes minimizan los efectos del uno y quienes mini</span></i><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">mizan los de la otra,
tanto valen."<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquestes paraules de
Günther ANDERS semblen injustes o, al menys, exagerades. Una bomba està pensada
per matar, mentre que una central atòmica està pensada per a augmentar la
comoditat de la gent. Això sembla clar, al menys, abans que la teoria siga
contrastada per la realitat del producte. Cal diferenciar, a més, si hi ha
alguna altra finalitat no tan bona com la de beneficiar la gent. És segur que
les potències dineràries tenen finalitats purament especulatives. I les
potències dineràries han perdut el seny ja fa temps; no espereu que el tornen a
trobar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="EN-US" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: EN-US;">Els fets són com són. </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Si Xernòbil ha matat directament i conseqüencialment
tanta gent com la bomba atòmica a Hiroshima, cal malfiar-se'n d'una tant com de
l'altra. Sobretot perquè hi ha alternatives per produir electricitat. Abans de
la bomba <span class="Ninguno"><i>Little Boy ("el petit noi" </i></span>la
van nomenar els ianquis) funcionaven hospitals, salons nocturns, aparells de
ràdio i de televisió... <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Penso que Günther
Anders té raó amb el que diu. Al menys jo no li la discuteixo. <o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-83830674954575350662016-05-23T17:22:00.001+01:002016-05-23T17:22:10.795+01:00Dos herois ignorats<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"3-8-1999, a les
6:15 hores. Sobre l'aeroport de Bruxel.les-Zaventem, un sol roig s'eleva cel
amunt. El Boeing 747 de Sabena aterra puntual... De la caixa esquerra del tren
d'aterratge surten tres dits d'una mà... El controlador s'acosta una mica més. Dins
del tren d'aterratge, troba dos cadàvers d'adolescents negres, fràgils,
encongits, amb la cara congelada i en expressió de terror. Eren Fodé Touré
Keita i Alacine Keita, dos guineans de 15 i 14 anys, vestits amb un pantaló
curt, una samarreta i unes sandàlies...<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">En ple vol, un Boeing
747 es troba a 11000 metres circa, i en aquesta altura la temperatura és de 50
graus negatius. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Els dos adolescents
van grimpar a l'escotilla probablement a l'escala de l'avió a Conakry. A la
buxaca de la samarreta de Fodé, el controlador va trobar un full curosament
plegat, amb un escrit d'estil poc refinat: "Si vosaltres veieu que
nosaltres ens sacrifiquem i exposem les nostres vides, és perquè a l'Àfrica hi
ha massa sofriment, i nosaltres us necessitem per poder lluitar contra la
pobresa i posar fi a la guerra en Àfrica. Malgrat tot, nosaltres volem estudiar
i us demanem que ens ajudeu a estudiar per ser com vosaltres, a l'Àfrica...
Finalment us demanem que ens perdoneu la gosadia d'escriure-us aquesta carta, a
vosaltres, grans personatges, als quals devem molt de respecte."<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquesta és una
traducció al català del relat inicial del llibre de Jean </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">ZIEGLER</span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, <span class="Ninguno"><i>Les nouveaux maîtres du monde.(Els nous amos del món).<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El fet és esgarrifós
i sublim, a la vegada. Quina misèria més insuportable ha de regnar en la terra
màtria dels dos jovenets, per prendre la decisió de realitzar aquesta terrible
aventura! I quina innocència tan profunda i pura tenien en la seua ànima: ells
creien que aquells "personatges" tan importants farien una conversió
radical i els regalarien llibres, enlloc de vendre-li armes, al seu país.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Ja han passat 17anys
des que van morir els dos noiets. La seua Àfrica natal no ha millorat. El virus
de </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">SIDA</span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, el virus de l'</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">EBOLA</span></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">, les guerres i la manca de democràcia en molts
dels països, la fam assassina sempre present, els abusos dels dictadors més
cruels... Tota aquesta collita de desastres manté en la misèria més humiliant a
milions d'africans, que es juguen la vida travessant la mar embarcats en
vaixells mig podrits, o en barquetes de plàstic que són poca cosa més que una
closca de nou dins del mar una mica embravit. Els herois-màrtirs de la
injustícia van entregar la seua tendra vida com no som capaços de donar-la els
habitants de panxa plena i consciència buida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Aquells personatges
tan importants, als quals gairebé demanaven disculpes per dirigir-los aquella
carta, no han estat capaços de plantar cara als qui només miren d'enriquir-se.
Els ofegats són milers; els refugiats són milions. Aquells personatges
multipliquen els discursos sobre la justícia i la pau, mentre en la realitat
creixen les injustícies i la guerra. Els discursos, però, són només bombolles
d'aire si no es fan reals en la praxis. El gran Aristòtil ho diu ben clar en la
seua <span class="Ninguno"><i>Ètica a Nicòmac:
"</i></span>ens fem constructors construint cases, i ens fem
guitarristes tocant la guitarra; de manera semblant, ens fem justos practicant
la justícia."<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">El que ve a dir el
filòsof és que la política, el bon règim de la <span class="Ninguno"><i>res
publica, </i></span>es construeix amb fets, no amb elucubracions ni amb
discursos populistes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Després de tants
anys, ¿qui parla dels dos que van morir a una altura superior a l'Himàlaia, a
la panxa d'aquella màquina voladora? Potser els pares o els amics, si mai han
sabut res d'ells. Els qui encara sentim vergonya per la injustícia, hauríem de
vèncer la peresa i fer saber allò que molts manadors polítics no volen que es
sàpiga. Altrament, experimentarem allò que deia Matin Luter King: "Les
nostres vides comencen a apagar-se el dia que guardem silenci sobre allò que és
realment important."<o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-31331936439377321672016-05-19T11:08:00.002+01:002016-05-19T11:09:07.864+01:00Pensar, todavía<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Man darf nicht alles machen, was man machen
kann</span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> (No debemos hacer todo lo que “podemos” hacer)<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Lo que se plantea a continuación es si la
capacidad técnica de hacer algo se debe convertir en una obligación moral de
llevarlo a cabo. Es decir, junto a los diversos tipos de moral que se
propugnan, como por ejemplo, moral intelectualista, esteticista, naturalista o
religiosa, ¿cabe en nuestros días establecer la moral tecnológica? La cuestión
no es baladí. Podría tener hasta un tinte religioso, en el sentido de que, si
hemos sido creados con inteligencia y debemos cultivar la inteligencia, cuando
la inteligencia humana descubre nuevas posibilidades para transformar el mundo,
¿no tendrá la obligación “religiosa” de llevarlas a cabo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">De hecho, un libro fundamental para entender
–aunque sólo sea un poco- el hecho social de nuestros tiempos, viene a
descubrir que en el fondo de ciertos comportamientos subyace un entramado
ético-moral fundamentado en una concepción religiosa del mundo y de la vida del
hombre en el mundo. Me refiero a <i>La Ética
protestante y el espíritu del capitalismo</i>, la obra más conocida de Max
WEBER. En él se pone en claro el origen
calvinista de esa especie de adoración del trabajo, no por sí mismo, sino como
cumplimiento de un deber religioso. Trabajar es la salvación para el hombre,
porque con el trabajo y sólo con él cumple su misión religiosa durante su vida
terrenal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“La primera manifestación (del amor al
prójimo) es el cumplimiento de las tareas profesionales impuestas por <i>lex naturae</i>, con un carácter
específicamente objetivo e impersonal: como un servicio para dar estructura
racional al cosmos que nos rodea”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“En segundo lugar, como medio principalísimo
de conseguir dicha seguridad en sí mismo, se inculcó la necesidad de recurrir
al trabajo profesional incesante, único modo de ahuyentar la duda religiosa…”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“Esta recomendación del trabajo profesional
como medio de ahuyentar la angustia suscitada por el sentimiento de la propia
inferioridad moral, recuerda la interpretación psicológica que daba PASCAL al
afán de dinero y la ascesis profesional, como un medio inventado para engañarse
sobre la propia nulidad ética”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“Contra la tentación sexual, como contra la
duda o la angustia religiosa, se prescriben distintos remedios: dieta sobria,
régimen vegetariano, baños fríos; pero, sobre todo, esta máxima,: “trabaja
duramente en tu profesión”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Para entender la posibilidad, ya real en
muchos ámbitos, de una moral tecnológica, sólo hay que tener en cuenta que el
trabajo se ha convertido en trabajo técnico, y que se ha olvidado el origen
religioso del “deber de trabajar”. Por lo demás, parece que en el sistema
universal tecnopolita lo que no tiene la marca de trabajo técnico, no es moral;
</span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">delendum est</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Hay como un manto invisible que cubre la
humanidad global y la determina –le pone los términos, las fronteras- en un
campo de productivismo técnico, amputándole de manera constante cualquier
facultad que pudiera dirigirlo más allá de esas fronteras. Un autor checo poco
conocido, Jan Patocka, tiene un libro denso e incitante, titulado <i>Ensayos heréticos</i>. Uno de esos ensayos
es: “Sobre si la civilización técnica es una civilización en decadencia y por
qué”. Y allí podemos leer estos párrafos:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">“El hombre de la época industrial es
incomparablemente más poderoso que el de las épocas precedentes, dispone de un almacenamiento
de fuerzas mucho mayor. Al no bastarle la tierra, se aventura hasta los
dominios subatómicos de que se alimentan las estrellas. Vive en una sociedad de
una densidad inconmensurablemente más elevada y se aprovecha de ello para
intensificar proporcionalmente la presión que ejerce sobre la naturaleza a fin
de obligarla a entregarle un <i>quantum</i>
siempre creciente de esta energía que él confía en integrar a los esquemas de
sus cálculos para ponerse a continuación en el tablero de mando…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Al mismo tiempo la evolución intrínseca de la
producción, de las técnicas y de las prácticas comerciales y financieras,
conduciría al nacimiento de un racionalismo de un tipo completamente nuevo, el
único que conocemos: el <i>racionalismo que,
queriendo dominar las cosas, es dominado por ellas</i> (por el deseo de
beneficio).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">… de esa autonomía del proceso de producción
que caracteriza al capitalismo moderno. Éste no tarda en romper la cáscara del
impulso religioso y establece una alianza con el racionalismo moderno, orientado
esencialmente hacia el exterior, alienado de su misión personal y moral, con su
formalismo matemático infinitamente eficaz y su rostro próspero vuelto hacia el
dominio de la naturaleza, del movimiento y de las fuerzas: ese mecanicismo
moderno que muy gustosamente se transforma en maquinismo, aportando así su
contribución a lo que llamamos <st1:personname productid="la Revolucin" w:st="on">la Revolución</st1:personname>
industrial. A continuación, ésta se ramifica a través de nuestra vida, sobre la
cual ejerce una influencia cada vez más completa: ni la humanidad europea ni,
actualmente, la humanidad en general pueden ya, en su especialización
profesional y en el confuso entrelazarse de sus intereses, existir
materialmente sin ese modo de producción que se basa cada vez más masivamente
en la ciencia y en la técnica (devastando, desde luego, las reservas de energía
mundial, planetaria), por más que el dominio racional, la fría “verdad” del más
frío de los monstruos, oculte hoy enteramente su origen… y adopte el aspecto de
serlo todo, de ser el amo del cosmos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">… H. Arendt ha subrayado que el hombre ya no
entiende lo que hace ni lo que calcula, que se contenta, en su relación con la
naturaleza, con la simple dominación práctica y la previsión carente de
inteligibilidad. En el campo de las ciencias de la naturaleza ha dejado de pisar
el suelo de esta tierra mucho antes de los viajes espaciales. Ha perdido ese
suelo firme bajo sus pies que es el objeto de su misión. Pero con ello ha
renunciado al mismo tiempo a sí mismo, a su posición específica en el universo,
posición consistente en que es el único entre las criaturas vivas que conocemos
que se refiere al ser, que <i>es</i> esa
referencia. El ser deja de ser un problema desde el momento en que todo lo que
es se halla al descubierto en su absurdo cuantificable.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Estas citas del filósofo checo vienen a poner
de manifiesto la situación sociológica del hombre aprisionado en el sistema
tecnocrático, y no dejan de proponernos una cuestión sobre lo que llamo la
moral tecnológica. Como se sabe, la etimología del término “moral” nos lleva a
la palabra latina </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">mos-moris</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">, que
viene a significar “costumbre”, aquello que “se hace” normalmente en un grupo
social. En principio, lo moral no es bueno ni malo, respecto a un valor
trascendente de la bondad. Si en un grupo social es costumbre que los hombres
sean polígamos, será inmoral un hombre incapaz de maridar a varias hembras. En
un grupo social de costumbres monógamas será inmoral el comportamiento del que
cohabite con más de una. Para saber si es bueno o malo en un sentido absoluto,
este o aquel comportamiento, tendremos que referirnos a concepciones religiosas
o metafísicas sobre la naturaleza esencial del hombre. Ahora bien, en un mundo
en que el hombre sólo sea una pieza del entramado de producción global
tecnológica, tecnocráticamente dirigido, y en el que haya perdido su referencia
al </span><i style="font-family: Arial, sans-serif;">ser</i><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">, al menos como pregunta, quizá
la moral, la costumbre, sea efectivamente la última instancia de
comportamiento. Y, en ese caso, tanto el poeta, el religioso, como el
revolucionario no tienen lugar, ni se les debe permitir tenerlo. La tecnocracia
debe eliminar la revolución, y la pregunta crítica. Al hombre ya no le queda
otra norma de conducta tranquilizadora más que la moda, lo que se lleva; y más
concretamente la moda tecnológica. Gastar sus fuerzas, su tiempo, su “alma” en
algo distinto, es inmoral, rechazable. En todo caso, se tolerará la presencia
de algún pensador desconectado de la red de aparatos, como un accidente dentro
del proceso, digno de compasión, o de benévola mirada nostálgica, como la que
se tiende sobre las antiguallas de la abuela guardadas en el desván.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">Y, con todo, no veo yo la cosa tan sencilla.
Porque no puedo dejar de formular preguntas a quienes se conforman con esa vida
fundada en la moral tecnológica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , sans-serif;">La moral tecnológica tiene que contestar a esa
pregunta de fondo:¿debemos hacer todo lo que podemos hacer? Cuando yo era casi
un mozalbete, primerizo en las tareas filosóficas, escribí una apostilla a pie
de página en un libro de ética, que correspondía al supuesto de que la
humanidad deba regirse por el tándem opuesto y, a la vez, complementario, de
pregunta tecnológica-acción técnica. Porque, si ello fuera así, (me preguntaba
entonces y me sigo preguntando</span><span style="font-family: "arial" , sans-serif;"> ahora </span><a href="file:///C:/Users/homo%20viator/Documents/PENSAR%20TODAV%C3%8DA/HOMO%20VIATOR3/FISIS%20Y%20TECHN%C3%89.doc#_ftn1" name="_ftnref1" style="font-family: Arial, sans-serif;" title="">[1]</a><span style="font-family: "arial" , sans-serif;">) en el supuesto de que alguien ideara construir una bomba –o un sistema-
con energía suficiente para destruir el planeta Tierra, ¿debía sentirse con la
obligación moral-tecnológica de llevar a cabo la prueba final –nunca mejor
dicho- para dar cumplimiento a la exigencia de su intelecto? Si alguien piensa
que eso es absurdo, debe tener claro que “eso” es exactamente el esquema de la
catástrofe bélica llevada al extremo. Esta cuestión-límite abre una brecha en
la veneración hacia el absolutismo tecnológico.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<!--[if !supportFootnotes]-->
<br />
<hr size="1" style="text-align: left;" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div style="text-align: justify;">
<a href="file:///C:/Users/homo%20viator/Documents/PENSAR%20TODAV%C3%8DA/HOMO%20VIATOR3/FISIS%20Y%20TECHN%C3%89.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a> 5 DE SEPTIEMBRE 2005 |
GINEBRA -- En total, hasta cuatro mil personas podrían morir a causa de la
radiación a la que se vieron expuestas a raíz del accidente ocurrido en la
central nuclear de Chernóbil hace casi 20 años, según las conclusiones a que ha
llegado un equipo internacional integrado por más de 100 científicos.</div>
<div style="text-align: justify;">
A mediados del año 2005, sin embargo, no llegan a 50 las defunciones
atribuidas directamente a la radiación liberada por el desastre; casi todas
esas muertes fueron de trabajadores de servicios de emergencia que sufrieron
una exposición intensa y fallecieron a los pocos meses del accidente, pero
otras se produjeron más tarde, algunas incluso en 2004.</div>
<div style="text-align: justify;">
Las nuevas cifras se presentan en un informe que marca un hito histórico,
titulado “Chernobyl’s Legacy: Health, Environmental and Socio-Economic Impacts”
(La herencia de Chernóbil: repercusiones sanitarias, ambientales y
socioeconómicas), que acaba de publicar el Foro de las Naciones Unidas sobre
Chernóbil. En el informe, que resume un documento de 600 páginas publicado en
tres volúmenes y recoge el trabajo de centenares de científicos, economistas y
expertos del sector de la salud, se evalúan los efectos producidos en 20 años
por el mayor accidente nuclear de la historia. El Foro está integrado por ocho
organismos especializados de las Naciones Unidas, a saber, el Organismo
Internacional de Energía Atómica (OIEA), <st1:personname productid="la Organizacin Mundial" w:st="on">la Organización Mundial</st1:personname>
de <st1:personname productid="la Salud" w:st="on">la Salud</st1:personname>
(OMS), el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD), <st1:personname productid="la Organizacin" w:st="on">la Organización</st1:personname> de las
Naciones Unidas para <st1:personname productid="la Agricultura" w:st="on">la
Agricultura</st1:personname> y <st1:personname productid="la Alimentacin" w:st="on">la Alimentación</st1:personname> (FAO), el Programa de las Naciones
Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA), <st1:personname productid="la Oficina" w:st="on">la Oficina</st1:personname> de Coordinación de Asuntos Humanitarios
de las Naciones Unidas (OCAH-NU), el Comité Científico de las Naciones Unidas
para el Estudio de los Efectos de las Radiaciones Atómicas (UNSCEAR) y el Banco
Mundial, así como por los Gobiernos de Belarús, Rusia y Ucrania.</div>
<div style="text-align: justify;">
“Esta recopilación de las investigaciones más recientes puede ayudar a
responder a las preguntas pendientes sobre cuántas muertes, enfermedades y
consecuencias económicas realmente produjo el accidente de Chernóbil”, explica
el Dr. Burton Bennett, presidente el Foro sobre Chernóbil y autoridad en
materia de efectos de las radiaciones. “Los Gobiernos de los tres países más
afectados se han dado cuenta de que deben encontrar una manera clara de
avanzar, y de que para ello necesitan un firme consenso acerca de las
consecuencias ambientales, sanitarias y económicas, así como buenos consejos y
apoyo de la comunidad internacional.”</div>
<div style="text-align: justify;">
“Fue un accidente muy grave, con importantes consecuencias para la salud,
especialmente para los miles de trabajadores que estuvieron expuestos en los
primeros días a dosis muy altas de radiación, y los otros miles de personas que
contrajeron un cáncer de tiroides. En general, sin embargo, no hemos encontrado
efectos negativos profundos en la salud del resto de la población de las zonas
circundantes, ni tampoco una contaminación generalizada que siga suponiendo una
amenaza sustancial para la vida humana, salvo en algunas zonas excepcionales y
restringidas”, añade el Dr. Bennett.</div>
<div style="text-align: justify;">
El informe del Foro se propone ayudar a los países afectados a entender la
verdadera escala de las consecuencias del accidente, y formula también
sugerencias sobre las formas en que los Gobiernos de Belarús, Ucrania y Rusia
podrían abordar los principales problemas económicos y sociales. Los miembros
del Foro, incluidos representantes de los tres Gobiernos, se reunirán en Viena
los días 6 y 7 de septiembre en un encuentro sin precedentes de los expertos
del mundo en el accidente de Chernóbil, los efectos de la radiación y la
protección radiológica, para examinar esas conclusiones y recomendaciones.</div>
<div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-26976637965877716652016-04-18T22:25:00.002+01:002016-04-18T22:26:10.130+01:00La pluja no és virtual<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ha
criat panxa, de tantes hores que passa assegut al sofà. A mà dreta, damunt
d'una tauleta de fusta, botelles de cervesa, unes ja buides o altres que
acabaran buides. Menja pataques fregides que va traient sense pressa, però
sense pausa, d'una bosseta de plàstic; és adir, pataques de supermercat. Pot
passar hores mirant futbol i bàsquet a la tele. <o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
dona es troba a una altra habitació, capficada en les seues coses. Sent un
lleuger tabaleig i li pregunta al sedentari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 26.2pt; text-align: justify; text-indent: -26.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="position: relative; top: -2pt;">- </span><span lang="CA">Que plou?<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 26.2pt; text-align: justify; text-indent: -26.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="position: relative; top: -2pt;">- </span><span lang="CA">Ara ho miro al mòbil. Sí; a la pantalla hi ha núvols i
ratlletes que cauen de dalt cap a baix.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 26.2pt; text-align: justify; text-indent: -26.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="position: relative; top: -2pt;">- </span><span lang="CA">Però, home. Surt al balcó i estira el braç, a veure si et
mulles!<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="margin-left: 26.2pt; text-align: justify; text-indent: -26.2pt;">
<!--[if !supportLists]--><span lang="CA" style="position: relative; top: -2pt;">- </span><span lang="CA">Ui! Fa humitat i fresca! Em puc constipar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
L'home
virtual és afectat per la pluja virtual. Mai més no sabrà (assaborirà) com n'és
de plàcid caminar sota la pluja en una nit de primavera. Això està reservat per
a l'home natural que experimenta la pluja real.</div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou;
els caragols passen de la dormició al passeig; lent segons el nostre parer;
perfecte i rítmic per a ells que podran menjar herba entrendida i lluenta. Per
a la seua desgràcia, uns quants seran agafats pels hòmens i moriran a la
cassola, però altres salvaran la pell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
Revénen les fonts i els rierols. Ronquegen els gripaus i les ranes, en la nit
profunda, quan ha passat la tronada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
Els arbres i les plantes brillaran ufanoses quan ixca el sol.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
Es mullen els gossos de carrer, sense sopluig.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
L'aire s'omple d'olor de terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
S'assaonen els bancals i ploren els vidres de les finestres. Somia la xica els
primers amors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
Els xiquets més miserables de la terra, que no tenen aigua neta per beure,
surten al carrer i beuen, àvids, aquella aigua pura, vinguda del cel, que
regalima per tota la cara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plou.
La pluja és l'ànima de la terra que, sense ella, es torna esquarterada, morta.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La
pluja virtual en la pantalla del mòbil és una pobra mentida front a la pluja
real de la vida real.</span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-306993106102142120.post-81900043803134854562016-03-30T10:01:00.001+01:002016-03-30T10:02:30.927+01:00Aigua enverinada<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
Un dia
-pels anys noranta- vaig fer cap a Lichtenstein, un petit país, enclavat entre
Suïssa i Alemanya, que té el Rin a una vora, i a l'altra, la serralada dels
Alps. És conegut sobretot com un paradís fiscal, on estan inscrites 80.000
empreses, atretes pels baixos impostos que han de pagar. Però no faré una
descripció de la seua història, ni de la seua geografia on viuen 35.000
persones, circa. Us parlo d'una sorpresa única. Quan vam acabar de dinar a un
restaurant de Vaduz, vaig anar al wàter. En prémer el botó de descàrrega de la
cisterna, a més de la baixada de la petita cataracta, una mena de paper
plastificat mogut per un motoret elèctrit va recórrer tot l'aro del seient per
netejar-lo i desinfectar-lo, encara que estés net.<o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
Per millor fer-me entendre
adjunto unes paraules de l'inventor Ramiro Martínez Cabello que, en la
sol·licitud de patent presentada del 29/10/1999, com inventor d'un sistema de
neteja del seient del W.C., escriu aquestes paraules:<o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span class="Ninguno"><b><i><span lang="ES-TRAD">Antecedentes de la invención</span></i></b></span><i>.<o:p></o:p></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD">No se conocen Tapas de Wateres con sistemas </span></i><i><span lang="FR">de limpieza. S</span></i><i>í están</i><i><span lang="ES-TRAD"> difundidos
algunos sistemas </span></i><i><span lang="ES-TRAD">de protecci</span></i><i>ón</i><i><span lang="ES-TRAD"> de la parte
inferior o asiento para </span></i><i><span lang="PT">las Tapas de Wateres. Estos sistemas referidos </span></i><i><span lang="ES-TRAD">son muy diferentes al que aqu</span></i><i>í se</i><i><span lang="PT"> describe.</span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<i>Así,</i><i><span lang="ES-TRAD"> podemos
referir las hojas de papel con forma de </span></i><i><span lang="ES-TRAD">aro, pensadas para cubrir la parte de asiento de </span></i><i>la Tapa.</i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD">Otro sistema menos difundido y posiblemente ya desaparecido, es el
constituido por una </span></i><i><span lang="PT">bolsa de pl</span></i><i>á</i><i><span lang="ES-TRAD">stico continua
y sin fondo que cubre a modo de funda la parte de asiento y que de modo autom</span></i><i>á</i><i><span lang="ES-TRAD">tico se desplaza, de modo que se recoge la
parte ya usada y despliega una nueva cuando se requiere el uso del Water.</span></i></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
El sistema que em va sorprendre
és el darrer que descriu el senyor Ramiro.<o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
Fa vint anys ja teníem la
humanitat dividida en dos parts: la que feia invents versallescos per dotar
l'excusat de mètodes inversemblants, com per exemple el del restaurant de
Vaduz, i la que no tenia ni aigua per beure. I avui tenim al voltant de mil
milions que no tenen accés a l'aigua potable. Beuen aigua insalubre, que és un
verí enlloc de ser un aliment fonamental. Segons dades de ONU, 884 milions de
persones no tenen accés a aigua potable, i 2600 milions no tenen accés a
instal·lacions sanitàries. I, al voltant d'un milió i mig de xiquets moren
cada any per la consumició d'aigua infecta.<o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
Avui per avui ens sembla que el
fet d'obrir l'aixeta i rebre un raig d'aigua neta és quelcom tan general que ho
considerem gairebé com un fet de la naturalesa. Les dades que acabo d'exposar
ens han de fer veure que no és així.<o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
Jo mateix, nascut el 1947 a
Cinctorres, un petit poble muntanyenc dels Ports de Morella, he conegut una
gran evolució en la relació de l'home i l'aigua. Al temps de la meua infantesa,
el poble estava envoltat de fonts, totes en la rodalia, però cap dins del
poble. Calia anar a buscar l'aigua amb atuells buits, i dur-los plens a casa.
Molta gent tenien "argadells": una mena de coves o petits banastos
fets de vímet que es col·locaven damunt de l'albardó, dos a cada costat del
llom de l'animal, i s'encabia un cànter a cada cove. Quan això no era possible,
les dones es posaven un cànter al cap d'amunt de la cuixa, recolzat sobre una
capsana de roba per no sentir el ròssec que feia mal, i el duien cap a casa,
amb fatiga, especialment si anaven a la font de la Vila, situada al cap de baix
d'una llarga costera. De fet, un dels "tacos" més repetits en la
conversa cinctorrana era: "mecagon la costera de la font"!<o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
A totes les cases hi havia
"el canterer", una mena de pessebre, amb un ampit de fusta retallada
en diverses corbes, a cada una de les quals corresponia un cànter d'aigua
potable. Més tard, potser cap als anys seixanta, en lloc d'anar el poble a les
fonts, les fonts "van vindre al poble". Calia anar a la font, però en
trobaves una a poques passes de casa! I la sequera? Era un problema alguns anys
durant alguns mesos. Es van excavar pous i construir dipòsits com a reserva.
Finalment, totes les cases van tindre la possibilitat de gaudir d'aigua
corrent. <o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
Aquesta seqüència que ha estat
igual per a milers de pobles de l'Europa del sud encara no s'ha produït en
milions de llogars dels països més empobrits. Senzillament, no tenen aigua i
moren de set o per les infeccions que produeixen les aigües brutes que han de
beure perquè no en tenen de netes. Quan dic, moren de set, ho dic literalment.
El 31/10/2013 van patir pana, al desert del Níger, dos camions que
transportaven emigrants; la gent va ser abandonada, i el resultat fou: 47
xiquets, 32 dones i 7 hòmens morts de set al mig del desert. Éssers humans
entregats als xacals! Això va produir en algunes consciències <span class="Ninguno"><i><span lang="ES-TRAD">une émotion
profonde mais fugitive</span></i></span>, com
deia una revista africana. <o:p></o:p></div>
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
<span class="Ninguno"><span lang="ES-TRAD">L'any
1967 va ser feta des d'un satèlit la primera foto de </span></span><b>tota </b><span class="Ninguno"><span lang="ES-TRAD">la Terra. El nostre Planeta cobert
majoritàriament per l'aigua dels oceans, en rebre la llum del sol, brillava
perdut en la immensitat del cosmos com un diamant blau. Els morts al desert mai
van poder imaginar que en aquest planeta blau hi havia aigua de sobra en els
països rics habitats per gent de "consciència fugitiva".</span></span><b><o:p></o:p></b></div>
<br />
<div class="Cuerpo" style="text-align: justify;">
[Com que els escrits del blog no
han de ser massa extensos, tanquem en aquest punt una primera entrega].
Continuarà.<span style="font-size: 18pt;"><o:p></o:p></span></div>
J.J.R.C.http://www.blogger.com/profile/08998593576864655572noreply@blogger.com0