Literalmente, «Gulag» es un acrónimo para denominar a la Dirección general de Campos de Trabajo; con el tiempo, y según explica la escritora Anne Applebaum en su libro Gulag: Una historia, la palabra Gulag ha venido a
denominar además no sólo la administración de los campos de concentración sino también al sistema soviético de trabajos forzados en sí mismo, en todas sus formas y variedades: campos de
trabajo, de castigo, de criminales y políticos, de
mujeres, de niños o de tránsito. O incluso más, los
prisioneros en alguna ocasión lo llamaron
triturador de carne: las detenciones, los interrogatorios, el transporte en vehículos de ganado, el trabajo forzoso, la destrucción de familias, los años perdidos en el exilio, las
muertes prematuras e innecesarias.
"Les morts prematures i innecessàries". La mort és necessària, sí; però la mort
"imperada" pels amos de l'Imperi és una mort immoral. La mort
"natural" és el final d'una vida que segueix el ritme particular de
cada persona. Cada dia moren milions de persones al món, de mort
"natural"; és la neteja inevitable que permet la renovació de la vida
global. Hi ha, però, una diferència bàsica entre els qui poden viure la vida
com un enfrontament a la mort i els qui naixen ja morts, perquè la falta
d'aliment converteix la llum del despertar en la foscor del somni profund, en
incapacitat de percebre la bellesa de la Terra i el goig de viure. Una garba
d'ossos i pell; això són els pobres xiquets a qui les mares no poden alletar,
ni donar-los aliment.
¿On estan els polítics que
puguen aturar la catàtrofe? Us parlo d'aquesta nota apareguda al diari:
"El responsable d'Afers Humanitaris
de l'ONU, Stephen O'Brien, ha advertit davant del Consell de Seguretat que hi
ha 20 milions de persones en risc de morir d'inanició en països en conflicte.
"Estem en un moment crític de la història. Des de principis d'any ens
estem enfrontant a la major crisi humanitària des de la creació de les
Nacions Unides"
Els quatre països més afectats són el Iemen, el Sudan del Sud,
Somàlia i Nigèria. Fa una setmana, Somàlia va denunciar la mort per fam de 110 persones.
"Sense un esforç global col·lectiu i coordinat, la gent simplement morirà de fam."
O'Brien ha reclamat una ajuda internacional de 4.400 milions de dòlars abans del
juliol per evitar una catàstrofe."
Ja sé que la culpa de la
situació no és directament nostra; però sí que ho és indirectament. Sabem que
l'Àfrica és actualment un immens Gulag del que no poden escapar milions i
milions de gent mísera, famolenca, brutalment oprimida pels grups armats que es
maten entre si i maten els innocents habitants de la terra eixuta i els camps
cremats. Avui no parlarem de la culpa ni dels culpables que han originat
aquesta situació. El que està clar és que moriran com gossos famolencs, si no
fem res. I nosaltres també morirem perquè se'ns morirà la consciència, i un
home amb la consciència morta és com un tronc podrit on la saba no genera vida.
Ajuntem-nos, proclamem amb
la veu dels qui no en tenen que no hi ha dret, destapem la misèria moral dels
Chicago Boys i de les multinacionals del menjar que han convertit els aliments
en valors de la Borsa, indiferents als qui no en tenen, d'aliments. Tinguem la
dignitat de no fartar-nos com bèsties en els nostres banquets. Cridem ben fort:
Es
lebe die Revolution!
