Bona nit. A mesura que vaja dominant el món del blog, suposo que podré mostrar les fotografies amb més polidesa. Però n'aniré penjant ja des d'ara. Estes de la marxa blava volen ser un homenatge; de primer a Ismael, per la seua entrega, per la seua puresa, sense cap interés personal, en la lluita contra la bogeria contra natura, dels rapinyaires de la terra. No va morir al llit; va morir damunt la terra, al costat mateix de l'Ebre, com moren els guerrilers, encara que ell fou un guerriler sense armes. Però l'homenatge és per a tots els que vam lluitar despullats front als poderosos i calculadors.
M'agradaria recuperar adreces dels maños i mañes; si seguiu en contacte, i me les voleu enviar, us dono les gràcies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario