Segurament té validesa, donades les intencions que ens anuncien.
Carta d’agraïment als membres
polítics i tècnics del Parlament europeu, defensors de l’Ebre.
Es
compleixen gairebé cinquanta anys de la famosa conferència de M. Heidegger
titulada Die Frage nach der Technik, que podríem traduir, sense forçar
massa el sentit, com “Qüestionament de la Tècnica”. Aquesta conferència fou una
important reflexió sobre la humanitat tecnològica.
Un perill
inconscientment present en el nostre món és la confusió que se sol fer entre
l’essència de la tècnica i la producció, mitjançant instruments-màquines,
d’objectes que són, ells mateixos, màquines. Quan aquesta confusió està vigent,
les masses humanes, amuntegades en les megàpolis asfàltiques, separades
físicament de la terra, es converteixen en immensos formiguers amb tasques de
producció, distribució, compra i consumició dels objectes produïts per aquells
instruments-màquines.
Però
l’essència de la tècnica no és la multiplicitat d’objectes posats en circulació
mercantil. Al contrari, l’essència de la tècnica és ben similar a l’origen de
l’art; és la “poiesi”, la poètica, aquella força desvetlladora que té lloc en
la creativitat inventora de l’home, més enllà de la natura, i a un altre ritme
cronològic, diferent del “natural”.
Aquesta
invenció és capaç de desvetllar potencialitats dels elements naturals que,
sense la tècnica de l’home, no es manifestarien. En principi la tècnica, fins i
tot considerada en el camp de la instrumentalitat material, és quelcom
meravellós.
Però, les
realitzacions tècniques suposen sempre una transformació física, i això
comporta un consum irreparable d’energia, és a dir, de destrucció d’elements
naturals. La pregunta és si l’home pot entendre, dominar i explotar totalment
la Natura, o si aquest intent totalitari significa precisament la destrucció de
la Natura i, conseqüentment, de l’home mateix. ¿Tenim carta blanca per
“explotar totalment” la terra i omplir-la de fàbriques, de laboratoris i
complexos químics, de centrals nuclears, de pantans que impedeixen els
processos naturals dels rius?
Ho direm
d’una altra manera: ¿és admissible una tècnica global subjugada a un
capitalisme global?
Als nostres
dies hi ha una mena de polítics - no
tots, a Déu gràcies - que no tenen temps
ni capacitat mental per a la reflexió filosòfica, que s’han convertit en
testaferros de les companyies multinacionals, i tracten de convertir la faç de
la Terra en una immensa màquina interconnectada on la Natura esdevinga
invisible, com un fantasma del passat, només recordada visualment en pantalles
de televisió. La finalitat d’aquest projecte és purament crematística: produir
objectes, vendre’ls i guanyar diners per als dominadors del sistema. És una
tríade mitològica absolutament letal; una perversió de la Trinitat cristiana,
la qual, inclusive per als que la consideren mitològica, és una representació
en el llenguatge d’un fonament metafísic, personalista i comunitari.
I davant de
tot això, el que tenim per cert molta gent és que aquesta mena de polítics i
aquells amos-esclaus de la mitologia monetària són gent sense saviesa ni
humanisme. De fet, ni tan sols assisteixen a les reunions que tracten dels
afamats del nostre món, i alguns no firmen els tractats d’ecologia més
necessaris. Ells no són els nostres mestres ni els nostres dirigents.
Nosaltres
invoquem per al segle XXI “l’Ecologia global” com el fonament d’una manera nova
de tractar els elements naturals, que la tècnica ha d’usar amb mesura i a favor
de la vida de tots els éssers humans; mai, a favor de la guerra ni per a plaer
d’uns rics que volen privatitzar l’aigua i la terra per als seus jocs, en un
egoisme repugnant que no té cap mirament en destruir ecosistemes bàsics per a
tots els vivents.
Afortunadament
existeix al món una altra mena de polítics: els que no són comparses dels
amos-esclaus de les multinacionals capitalistes. Aquesta altra mena està
constituïda per dones i hòmens sensibles, intel·ligents, realment demòcrates,
profundament respectuosos amb els diversos blocs socials i culturals;
respectuosos també amb els ecosistemes naturals que, per connexió i varietat,
constitueixen el nostre planeta, que durant milions d’anys ha estat rebut i
lliurat com un bé comú, de generació en generació. Aquesta mena de polítics
saben perfectament que cap generació ni cap Imperi té dret a privar els nostres
fills d’un planeta apte per a la vida. Aquestes dones i hòmens són els més
universalistes, i ens han fet entendre que la nostra pàtria és Europa, i que
els nostres representants democràtics són ells, la gent que en la seu del
Parlament europeu i en les comissions tècniques que en depenen han defensat la
vida lliure de l’aigua de l’Ebre, front a uns altres que volen baratar eixa
aigua a canvi de favors personals en forma d’uns sous escandalosament superiors
als que tenen els treballadors; o a canvi dels guanys que puguen produir de
manera immediata els complexos hotelers, els camps de golf, o les indústries
incontrolades, que aquella altra mena de polítics han decidit construir per a
plaer o benefici de gent que viu a centenars o milers de quilòmetres del riu Ebre.
Per això,
quan es compleix un any de la manifestació que vam fer a Brussel·les en defensa
de l’Ebre, contra el transvasament de les seues aigües, hem vingut, en
representació de milions de persones que pensen com nosaltres, un grup de gent,
“els pelegrins de l’aigua”, des de la desembocadura del nostre riu, a
entregar-vos esta carta d’agraïment. Som gent del poble, treballadores i
treballadors, que no tenim diners ni poder. El nostre poder és la senzillesa i
la clarividència que ens dóna la llibertat de consciència. Hem volgut demostrar
la nostra gratitud des de la pobresa, caminant pel cor d’Europa, per respirar
aquest aire de cultura i llibertat tan diferent del que intenta fer-nos
respirar el caciquisme que encara vol sotmetre’ns en aquella península ibèrica
on vivim.
Hem fet cinc jornades a peu, des de Maastricht a
Brussel·les, i avui, aquí, confiats com xiquets indefensos, us mirem directe
als ulls per dir-vos: gràcies, i no ens abandoneu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario