Hospital “La Guerra”

L’hospital més conegut de Madrid duu el nom de “La Paz”. Un nom ben adequat. El mot “hospital”, derivat del llatí hospes, hospitis -hoste de pas- travessa molts segles i ha conservat sempre un significat de bondat, misericòrdia, acolliment. Al meu poble –igual que a molts altres de la península- hi ha un carrer que es diu “de l’hospitalet”. Els rodamóns i vola-passants tenien, si més no, un aixopluc on poder dormir arrecerats i protegits contra les sobtades vicissituds de la fosca nit.

M’ha arribat el butlletí de Metges sense fronteres per via online, amb un video que mostra el simulacre d’atac contra l’hospital La Paz, de Madrid. Les negres ombres dels avions caça bombarders passen ràpides sobre la façana, mentre se sent el repicat sec de les metralladores. Finalment, unes explosions virtuals destrueixen l’interior de l’edifici. Tot i que el muntatge és només virtual, la gent que hi assisteix, plantats al carrer, sostenint a les mans unes espelmes humils, mostra un espant en la mirada.

S’ha tornat una pràctica usual, en les guerres actuals de l’Orient Mitjà, el bombardeig dels hospitals ubicats en terreny enemic. Els estrategues militars poden argumentar a favor d’esta pràctica perquè, sota l’empara hospitalària, poden refugiar-se tropes enemigues. Aquest argument el puc tornar ad hominem. Si fos vàlid, el podríem aplicar als palaus presidencials i residències dels mandataris, i als que hi viuen als voltants, puix que allà, amb tota seguretat, sí que s’amaguen soldats.

La violència de les màquines de matar s’ha tornat tan gran, i la covardia dels guerrejadors rics ha crescut tant, que ja es busquen les víctimes més innocents i també aquells que volen ajudar-les, siguen del bàndol que siguen. Els reis o conductors de la tropa, els Condottieri, mercenaris italians ben pagats per les ciutats que defensaven, aquests conductors de la soldadesca anaven al camp de batalla, exposats a les armes de l’enemic; molts d’ells morien o eren greument ferits en aquells encontres. Ara, els manadors es queden a casa ben protegits; des d’allà, a milers de quilòmetres del lloc on ocorre la batalla, ordenen el llançament de bombes atòmiques, incendiàries, de raïm...; i ordenen que siguen llançades sobre... els hospitals, que han esdevingut llocs de mort i de terror, ben altrament del que haurien de ser i han estat fins que la perversitat d’alguns els ha destruït literalment.

Tinguem coratge per dir el NO més afirmatiu que conec: No a la guerra!