lunes, 7 de septiembre de 2009

Vells poemes nous

I
Em sembla tot estrictament inútil,
Tret de l'amor i la justícia.
I, encara, aquestes dames insegures
Em porten per camins de boira.
Al cor del cor
Vells somnis s'amunteguen
Dormint, però no morts.
El cos revolt aquesta nit de juny;
Els ulls, feixucs de son;
Els ulls, desperts d'amor.
Jo estic fora del temps
I els de la ràdio
Proclamen que és la una.

II
A més del dia, la nit i la vesprada,
Tinc a les mans, amb por de no trencar-los
Calidoscopis imprevisibles com la vida.

III
¿Calia o no
que el teu nom arribés
al meu balcó,
jove coloma
amb mil petons al bec?
Jo, pelegrí, vaig desfermar
La porta de ta casa,
I, asserenat,
Vaig perdre el pas
Al mig del teu jardí.
¿Calia o no
Que el temps passés tan lent
Fins ara?

Etiquetas:

1 comentarios:

Blogger Brian ha dicho...

Hola, ja he trobat el bloc, ja t'anirem seguint ...

11 de septiembre de 2009, 17:03  

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal