jueves, 17 de marzo de 2016

El circ i l'amistat no són virtuals

Estava situat a primera fila i vaig sentir el cop sec damunt de la pista, i un crit de dolor. S'havia trencat la tíbia i el peronné. És allò que diu el meu amic Lluís Raluy, el germà gran dels quatre que han viscut tota la vida al circ i al món del circ: "Al circ, quan un es mor, es mor de veritat." I això és així literalment. Per fortuna, no és freqüent la mort dels artistes circenses. El que sí que es produeix més sovint és una caiguda com la que va patir la trapezista aquella tarda de desembre. Els circenses són d'una pasta especial. Els escau plenament aquella dita llatina: Frangar, non flectar! Que podem traduir: "em trencaré, però no em deixaré doblegar". Al cap de dos anys, després d'un parell d'intervencions quirúrgiques, la trapezista torna a actuar.
Veus les coses i les persones reals, físiques i psíquiques; els sents bategar el cor, notes el panteig que segueix a un exercici de gimnàstica malabarista, te'n rius amb el pallasso que fa pallassades a tocar teu, estàs amb un ai al cor quan l'artista fa el seu número. Aplaudeixes quan acaba si tot ha anat bé, i encara amb més força, si ha tingut un error.
La "veritat" del circ es contraposa a la "mentida" del cine. El protagonista més valent d'una pel·lícula d'aventures, que no sap ni quantes potes té un cavall, apareix cavalcant com un genet expert. És mentida! El gent és "un doble", mentre el "protagonista" està recolzat tranquil·lament a la barra d'un bar.

Si no hi ha contacte, i "presència real", no hi ha circ. En el segle de les pantalles, algú em pot dir que a la tele pots "veure" un munt de circs. Veure'ls, sí. Però, atenció, la vista és el sentit més necessari segurament -ja ho pensava Aristòtil- però també el més exterior; de fet, si bé ho penseu, la vista exigeix la llunyania; sense separació espacial no pots veure, perquè no tenim perspectiva. En canvi, el tacte necessita la propinqüitat. Els amics són aquells que viuen en la propinqüitat, i no la substitueixen -tot i que de vegades l'encontre no és tan freqüent com hom voldria- per una telefonada o per unes imatges enviades a aquests àlbums evanescents i virtuals que són els "mòbils".

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal