viernes, 1 de julio de 2016

Salvar vidas - Despertar conciencias

Die Ereignisse kommen zu uns, nicht wir zu ihnen.
G. ANDERS, pàgina 117 del primer volum de la seua obra Die Antiquiertheit des Menschen.

Aquesta frase, en català és: els esdeveniments vénen a nosaltres, no anem nosaltres a ells.

Aquesta pàgina que copiem de la magnífica traducció castellana feta per Josep Monter, cal que siga llegida amb interés i profunditat.
La manipulación del hombre llega a domicilio como una provisión, que no se diferencia en nada de la del gas o la electricidad. Pero lo que se envía no son sólo productos artísticos, por ejemplo música o comedias radiofónicas, sino precisamente los sucesos reales, al menos los que son escogidos, limpiados químicamente y preparados para nosotros como "realidad" o como sustituto de ésta. Quien quiere "estar enterado': quien quiere saber lo que hay afuera, ha de recluirse en casa, donde los acontecimientos, "distribuidos para su visión", ya están esperando a salir de la cañería para él al igual que el agua corriente. ¿Cómo iba a ser capaz de encontrar fuera, en el caos de lo real, algo real, que tuviera un significado más que local? Porque, de hecho, el mundo externo tapa al mundo externo. Sólo cuando se ha echado el cerrojo a la puerta tras de nosotros lo externo nos resulta visible; sólo cuando nos hemos convertido en mónadas sin ventanas, se nos refleja el universo; sólo cuando nos hemos dedicado a la torre hasta el punto de, en vez de estar presos, estamos instalados en ella, se nos ofrece y nos sobreviene el mundo.

És a dir, en el nostre món sotmés a la iconomania, no connectem amb la realitat. Els esdeveniments, allò que esdevé, ens és mostrat a la pantalla de la televisió o del smartphone, acompanyat normalment per la paraula d'un testimoni o d'un comentador allunyat del lloc dels fets, però especialitzat en embolcallar la imatge amb paraules.
"La realitat des del sofà" podria ser el lema dels consumidors de televisió, ràdio i smartphone. "La realitat in se"  és la que perceben només els qui van al lloc de l'esdeveniment i es submergeixen en ell.
Per definició, la realitat des del sofà és una falsedat servida a casa, a milions de cases en tot el Planeta. Dic 'per definició', perquè la imago mundi està sempre condicionada per la circumstància. Però el mundus real és quelcom no exacatament equivalent  a la imago mundi. La imago és una representació, una imaginació que substitueix allò que està realment més enllà de la representació.

Vull fer referència a un fet d'abast mundial i a un grup que s'acosta a l'esdeveniment i s'implica directament, vitalment.
El fet: l'interminable migració de milions de persones que fugen de la guerra, de la fam, de la misèria.

Gommone, barcone, scafisti... Aquestes paraules italianes són impreses cada dia als diaris italians, perquè cada dia arriben a les costes italianes del sud centenars -o milers- d'africans fugitius, comprimits dins d'una barca inflable, o en un vaixell mig esquarterat, sovint sense ningú que el sàpiga regir, ja que els scafisti -mariners d'ofici- , havent cobrat milers de dòlars als migrants, abandonen el vaixell per evitar ser detinguts per les forces de la Marina italiana.
Això fa més fàcil l'Esdeveniment: el gommone o el barcone s'enfonsen amb tots els viatgers. Alguns queden surant en la superfície, esperant...la mort, o la salvació, si arriben a temps alguns vaixells de rescat. Entren en acció, entre altres, els membres de 'Metges sense fronteres'. Ells van a l'entranya de l'esdeveniment, rescaten humans reals, entre plors i mirades agraïdes, protegint els més febles, duent-los a port.

Els que no som capaços d'anar a l'esdeveniment, o no podem anar-hi, però tampoc creiem en "la realitat des del sofà", podem, almenys donar suport emotiu i econòmic als qui treballen en el camp de la misèria. Apropant-nos a ells, obtenim un benefici molt gran: ens desperten les consciències ensopides per un consumisme desfermat i una submissió a les ordres dels dictadors dineraris.

No hay comentarios:

Publicar un comentario