L'ESTAT, UN MITE INNECESSARI

No faré aquí una perllongada disquisició sobre el món dels mites, que ha merescut i segueix mereixent profunds estudis de tota una munió d’antropòlegs. Donaré, però, una definició personal que ens pot servir com a punt de referència per als conceptes que pretenc desenvolupar tot seguit. Entendrem, ni que siga provisionalment, la creació mítica com “una funció poiètica d’un grup humà que crea un ens imaginari, clos en una intangibilitat hermètica, al qual se li atribueix una existència real intramundana o extramundana i una certa influència en alguns succesos de la Natura i en la història dels humans.” El MITE és el resultat concret d’aquesta funció poiètica. Recordem que el verb grec “poiein” vol dir ‘crear, produir’. De fet, el poeta crea imatges, expressions, paraules que no existien.En algunes comunitats humanes es va teixint tot un món d’elements mítics que, un cop interrelacionats, constitueixen una mena de referent més important que el món immediat i quotidià. Al mateix temps sorgeix una classe social minoritària i poderosa que s’atribueix funcions intermediàries entre el poble i l’univers mític. És molt important per a aquesta classe mantindre un distanciament de la resta, de la gent normal, del ‘laos’ (d’aquí prové el terme ‘laic’).